<\/p>\n
Francesca Mar\u00ed (Diari Balears<\/span>, 6 de maig 2009)<\/span> <\/p>\n L\u2019auditori del Centre Cultural Sa Nostra s\u2019ompl\u00ed ahir de gom a gom en la presentaci\u00f3 del llibre de Margalida Capell\u00e0 \u201cDones republicanes\u201d. Cinquanta-cinc intenses entrevistes a aquelles dones que patiren la repressi\u00f3 franquista <\/p>\n L\u2019auditori era ple a vessar, per\u00f2 no hi eren tots. Foren molts els qui es quedaren pel cam\u00ed per culpa de la Guerra Civil<\/strong> o la repres\u00e0lia de la postguerra i que ahir foren recordats en l\u2019acte de presentaci\u00f3<\/strong> del llibre Dones republicanes. Mem\u00f2ria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939)<\/em>, de Margalida Capell\u00e0<\/strong>. El Centre Cultural Sa Nostra acoll\u00ed ahir capvespre la presentaci\u00f3 del primer volum<\/strong> dels tres que publicar\u00e0 Lleonard Muntaner envers les entrevistes que la mestra i periodista public\u00e0 des del 2003 al 2007 al dominical d\u2019Ultima Hora<\/em><\/span>. Per\u00f2 la presentaci\u00f3 d\u2019ahir fou tamb\u00e9 un acte de reconeixement<\/strong> de la mem\u00f2ria d\u2019aquelles dones<\/strong> que visqueren i patiren la repressi\u00f3 de la dictadura i, com defin\u00ed l\u2019autora, “que han viscut doblement silenciades”. Assegudes a les primeres files, algunes de les protagonistes del llibre escoltaren les presentacions del pare Josep Massot i Muntaner<\/strong>; l\u2019editor Lleonard Muntaner<\/strong>; el president del Grup Serra, Pere A. Serra<\/span>; la presidenta de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, Maria Ant\u00f2nia Oliver<\/strong>; el president de l\u2019IEB, Sebasti\u00e0 Serra<\/strong>, i de la mateixa autora. Al costat d\u2019aquestes dones, altres represaliats que sortiran en els propers llibres<\/strong> tamb\u00e9 hi eren presents, igual que els seus familiars que, alguns ben emocionats, en acabar l\u2019actre recordaven el calvari que hagueren de patir els seus \u00e9ssers estimats. Les viv\u00e8ncies personals no faltaren durant la presentaci\u00f3. Mentre que la consellera Fina Santiago narr\u00e0 algunes de les hist\u00f2ries que surten al llibre, Pere A. Serra record\u00e0 com d\u2019infant “hagu\u00e9 d\u2019anar a dormir a ca la padrina”. Era el dia en qu\u00e8 el seu pare partia cap a Burgos per intentar aconseguir l\u2019indult del seu tiet, Josep Serra Pastor, metge i batle de S\u00f3ller que fou condemnat a mort i li commutaren la pena capital per la de presidi. “Ells tenien la fe que vendria un dia que podrien parlar cara alta”, digu\u00e9. El moment m\u00e9s emotiu fou quan Margalida Capell\u00e0 anomen\u00e0, una per una, les 55 dones protagonistes del llibre, algunes de les quals ja no hi s\u00f3n. Les mamballetes es deixaren sentir entre un p\u00fablic, val a dir-ho, ben variat generacionalment. Mentre que a les primeres files les edats era m\u00e9s aviat elevades, al darrere i dempeus hi havia tota casta de gent. Estudiosos, pol\u00edtics, ve\u00efns d\u2019Algaida i moltes persones an\u00f2nimes que, com Capell\u00e0, senten que encara queda molt a dir. No hi faltaren la presidenta del Parlament, Maria Ant\u00f2nia Munar; els consellers insulars Dol\u00e7a Mulet i Joan Llad\u00f3; el batle d\u2019Algaida, Francesc Miralles; Biel Barcel\u00f3 (PSM); el cap d\u2019Entesa, Biel Huguet; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell; els historiadors Antoni Marimon, David Ginard i Antoni Tugores; els professors Antoni Artigues i Biel Majoral, entre molts d\u2019altres ciutadans que recorden com les nafres no s\u2019han guarit i, com digu\u00e9 Oliver, cal continuar “reclamant els principis de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3”.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"