<\/p>\n
Francesca Mar\u00ed (Diari Balears<\/em>, \u00a0<\/span>3 de maig de 2009) “Arrib a ca nostra, tanc la porta i visc a Par\u00eds”. Aix\u00ed, mig en broma, definia l\u2019advocat Joan Piz\u00e0 l\u2019exili interior i exterior que hagu\u00e9 de patir un cop acabada la Guerra Civil. Tot aix\u00f2, despr\u00e9s d\u2019haver suportat el calvari de sis anys empresonat. Ho explica la seva dona, Salvadora Cresp\u00ed, una de les cinquanta-cinc testimonis que ha recollit Margalida Capell\u00e0 en el llibre Dones republicanes<\/em>. L\u2019al\u00e7ament feixista del juliol de 1936 s\u2019endugu\u00e9 per davant moltes vides, massa, per\u00f2 tamb\u00e9 deix\u00e0 molts testimonis malferits que han hagut de viure marcats per la por o la resignaci\u00f3. Entre 2003 i 2007, Capell\u00e0 recerc\u00e0 les hist\u00f2ries de 170 persones represaliades per la guerra, que han volgut explicar-li de viva veu les seves viv\u00e8ncies. Aquestes entrevistes foren publicades al dominical d\u2019Ultima Hora<\/em>. Ara tindrem l\u2019oportunitat de trobar-les en tres llibres, el primer dels quals ja ha sortit al carrer. Una lectura, per cert, que s\u2019ha d\u2019esbocinar a poc a poc perqu\u00e8 hi ha perill d\u2019ennuegar-se en oir el calvari dels ven\u00e7uts o, en aquests cas, de les ven\u00e7udes. \u2013D\u2019on parteix la idea de recollir testimonis orals republicans? \u2028<\/span><\/strong>Sempre he sabut tot all\u00f2 que succe\u00ed durant la Guerra Civil, som filla d\u2019un republic\u00e0. Ma mare ens ho cont\u00e0 tot, per\u00f2 quan m\u2019ho explicava, jo en defugia. Ara b\u00e9, les seves explicacions em calaren endins. Un dia vaig anar a veure l\u2019exposici\u00f3 Mem\u00f2ria de la Democr\u00e0cia 1936-1962<\/em>, que es va fer a la Miseric\u00f2rdia (2003) i em va arribar molt. Vaig trobar una dona que mirava les fotografies i hi reconeixia la gent. Jo, encuriosida, seguia aquella senyora que en un moment digu\u00e9: “Ara que hi ha d\u2019haver eleccions i voldria que guanyassin les dretes, perqu\u00e8 si guanyen les esquerres les dretes mouran renou. No saben estar sense poder”. Tot aix\u00f2 em cal\u00e0 i em vaig posar en contacte amb la comiss\u00e0ria de la mostra, Margalida Tur, que em localitz\u00e0 la primera dona que vaig entrevistar, Francisca Piz\u00e0, \u201cPisqueta\u201d. Havia estat empresonada set anys, i l\u2019any 2003 encara no sabia per qu\u00e8 l\u2019havien tancada. Aix\u00ed vaig comen\u00e7ar la s\u00e8rie al dominical d\u2019Ultima Hora<\/em>. \u2013I com localitz\u00e0reu la resta de gent?\u00a0La primera entrevista va sortir publicada dia 18 de maig de 2003. Per\u00f2 despr\u00e9s de Francisca Piz\u00e0 no trobava ning\u00fa, em vaig passar una setmana creient que no podria continuar la secci\u00f3. Aleshores, tot s\u2019arregl\u00e0 i en vaig arribar a fer 150: cent dones i cinquanta homes. En aquest primer llibre en surten 55, en el seg\u00fcent n\u2019hi haur\u00e0 50 m\u00e9s i el tercer ser\u00e0 d\u2019entrevistes a homes.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Per qu\u00e8 vos centr\u00e0reu de bon comen\u00e7ament en les dones?\u2028\u00a0<\/span>Vaig triar dones perqu\u00e8, a m\u00e9s del silenci obligat que hi va haver despr\u00e9s de la Guerra, el de les dones va ser doble. A elles no les havien sentides.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013I tothom volia parlar? V\u00f3s parlau de silenci; no n\u2019hi havia, de silenci, l\u2019any 2003?\u2028\u00a0<\/span>Algunes no volgueren parlar per por, d\u2019altres fam\u00edlies ho han volgut tapar per vergonya. Durant la guerra i la postguerra hi va haver una rentada de cap tant grossa que les va influir. Tamb\u00e9 he observat que moltes d\u2019aquestes persones, quan parlen, fan un afegit\u00f3: “No ho fem per venjan\u00e7a”. Que avui encara s\u2019hagi de dir que no ho fem per venjan\u00e7a significa que l\u2019assignatura no est\u00e0 superada.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Han passat 73 anys i les ferides no estan tancades…\u00a0\u2028<\/span><\/strong>I com poden estar tancades? Aquestes dones han passat setanta anys en silenci vivint davant l\u2019assass\u00ed del seu pare o del seu germ\u00e0 i sense poder dir res! \u00c9s una situaci\u00f3 que a Alemanya no ha passat, per\u00f2 aqu\u00ed, el PP encara no ha condemnat la Guerra Civil. Aquestes dones s\u00f3n fortes, com per exemple Isabel Mas Abrines, que l\u2019any 36 era una nineta i va anar a acomiadar el seu germ\u00e0 que el duien a matar. Tu t\u2019imagines? Devia ser terrible anar dir ad\u00e9u a alg\u00fa estimat que saps que l\u2019han de matar.<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Per\u00f2 aquests testimonis orals es van perdent, qu\u00e8 hem de fer perqu\u00e8 no caiguin en l\u2019oblit?\u2028\u00a0<\/span>Tenc documentades cent dones i cinquanta homes. D\u2019aquestes cent, catorze ja s\u00f3n mortes. D\u2019altres, avui ja no les he pogut localitzar. Sobre el fet de restituir la seva mem\u00f2ria, una dona em va dir que “ja \u00e9s massa tard”. Aquest llibre \u00e9s un m\u00ednim reconeixement d\u2019all\u00f2 que realment es mereixen.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013En certa manera, v\u00f3s tamb\u00e9 feu part d\u2019aquest col\u00b7lectiu de dones. El vostre pare pat\u00ed la repressi\u00f3, fou empresonat quatre anys a Alcal\u00e1 i expulsat del seu poble.\u2028\u00a0<\/span>S\u00f3c filla d\u2019un perdedor i, a m\u00e9s, mort. Jo tenia consci\u00e8ncia que era filla d\u2019un republic\u00e0 i aix\u00f2 socialment no era bo. Els republicans que quedaven estaven espantats. La dictadura creava beatos, la Rep\u00fablica volia fer gent honesta, gent bona.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Moltes dones que heu entrevistat foren empresonades a Can Sales, quanta gent hi tancaren?\u2028\u00a0<\/span>Hi hagu\u00e9 un moment que hi va haver m\u00e9s de mil dones preses. A Can Sales, en un principi, tenien carcelleres que les guardaven, dona Maria i dona Assumpci\u00f3. L\u2019any 40 hi entraren les monges, les germanes de la Caritat, i hi estaren fins al setembre del 43. Moltes preses de la Pen\u00ednsula les portaren a Can Sales. Jo he pogut tenir acc\u00e9s a l\u2019historial de les monges que feren feina all\u00e0, gr\u00e0cies a la superiora d\u2019aleshores, Pilar Bosch. Per\u00f2 l\u2019historial \u00e9s molt light<\/em>, com per exemple, all\u00e0 s\u2019hi su\u00efcid\u00e0 Matilde Landa i a l\u2019historial no hi consta per res.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Com acceptaren les monges de la Caritat que les entrevist\u00e0ssiu?\u2028\u00a0<\/span>Vaig entrevistar les dues monges que encara eren vives. He d\u2019agrair els esfor\u00e7os de Pilar Bosch, que em va posar en contacte amb la primera, sor Maria Xamena, c\u00e0ndida i innocent, que em cont\u00e0 tot all\u00f2 que volia. Es pensava que ho havien fet b\u00e9. Despr\u00e9s en vaig trobar una altra, sor Coloma Ripoll, que tamb\u00e9 em va rebre tot d\u2019una.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013A molts els assassinaren o els tancaren, per\u00f2 quants hagueren de beure oli de ric\u00ed?\u2028\u00a0<\/span>Aix\u00f2 era una altra feta. Per no res te\u2019n donaren; per dir qualsevol cosa o perqu\u00e8 sols pensaven que ho havies dit. Per qualsevol ja no tenies “esperit nacional”. Al germ\u00e0 d\u2019Isabel Mas, Joan Mas Abrines, li trobaren un paper que deia: “Tengo hambre de se\u00f1or”. Ell devia anar contra les classes privilegiades. Li va costar la vida tenir “hambre de se\u00f1or”.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n \u2013Com va viure aquesta gent la postguerra?\u2028\u00a0<\/span>La visqueren tancats dins ca seva, tancats f\u00edsicament i intel\u00b7lectualment. No existien. Els nins a l\u2019escola eren insultats. Vivien exiliats interiorment i exterior. Eren marginats i exiliats. Joan Piz\u00e0, advocat de sa Pobla, va estar tancat i quan parlava en broma deia “arrib a ca nostra, tanc la porta i visc a Par\u00eds”. Aix\u00f2 defineix com vivien. Joan tenia imaginaci\u00f3 per viure a Par\u00eds, d\u2019altres ni a Par\u00eds.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"