Diari de Balears. 5 de novembre de 2007<\/p>\n
La mesura legislativa afectar\u00e0 bona part de l’her\u00e8ncia falangista existent a les Balears<\/strong><\/p>\n ANDREU MIR GUAL. Palma.<\/p>\n Despr\u00e9s de tantes anades i vingudes, just a les acaballes d’aquest any de 2007 el Congr\u00e9s dels Diputats ha donat el vistiplau al projecte de la llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Tal com esmenta el projecte de llei, la mesura t\u00e9 com a finalitat recon\u00e8ixer i ampliar els drets d’aquelles persones que sofriren la persecuci\u00f3 o la viol\u00e8ncia per q\u00fcestions pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques durant la Guerra Civil o durant la dictadura. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s’intentar\u00e0 promoure la reparaci\u00f3 moral i la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria personal i familiar.<\/p>\n Com era d’esperar, des que el Govern de Rodr\u00edguez Zapatero anunci\u00e0 la proposta, s’han multiplicat exponencialment les reaccions de les diferents formacions pol\u00edtiques d’arreu del l’Estat. No debades, ens trobam davant d’una tem\u00e0tica dotada d’una singular sensibilitat, ja que es tracta de mastegar velles mem\u00f2ries que no tingueren el mateix regust en totes les boques.<\/p>\n En qualsevol cas, les Balears no queden excloses d’aquesta proposta legislativa. En aquest sentit, el pas de la guerra i sobretot de quaranta anys de dictadura hi han deixat tot un cat\u00e0leg de restes que s’han projectat fins als nostres dies. Entre l’her\u00e8ncia franquista hi trobam la simbologia que el Caudillo s’encarreg\u00e0 de difundir durant llur el seu arreu dels carrers i les places de la nostra geografia.
\n
\nFins ara, a nivell normatiu el panorama era prou aclaridor: els s\u00edmbols franquistes eren part de l’her\u00e8ncia col\u00b7lectiva, com ho eren tamb\u00e9 els republicans. La posada en marxa de la popularment coneguda com a llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica, baratar\u00e0 substancialment l’escenari en q\u00fcesti\u00f3. La proposta de l’actual Govern de Madrid prohibeix l’exposici\u00f3 p\u00fablica de qualsevol simbologia relacionada amb l’\u00e8poca de dominaci\u00f3 del general Franco. D’aquesta manera, top\u00f2nims que formen part de la nostra quotidianitat, com ara la pla\u00e7a palmesana del Tinent Coronel Franco, passaran a la hist\u00f2ria. >Tot i aix\u00f2, la iniciativa impulsada per l’Executiu socialista planteja que aquells s\u00edmbols que siguin catalogats d’inter\u00e8s, no es podran retirar en cap cas. Vet aqu\u00ed la ra\u00f3 per la qual el monument de la pla\u00e7a de sa Feixina -just devora la de Santa Catalina, a Palma- segurament no ser\u00e0 retirat. Un altre dels \u00edtems que s’esmenten en el projecte \u00e9s el de les tasques relacionades amb la recerca, el reconeixement i la identificaci\u00f3 dels cossos enterrats a les fosses comunes. Pel que fa a Mallorca, les investigacions empreses fins ara demostren l’exist\u00e8ncia de tres zones on hi ha enterrat un cert nombre de membres relacionats amb les tropes republicanes. D’aquesta manera, parlen de Porreres, Manacor i tamb\u00e9 del cementeri de Palma. Les disposicions que es remarquen en aquest nou marc, pareix que incentiven i estimulen la recerca, per\u00f2 en cap cas no l’exigeixen. De fet, es preveuen aquestes activitats de recuperaci\u00f3 com a \u00abvolunt\u00e0ries\u00bb per a les administracions competents, que podran indagar en les investigacions juntament amb les diverses associacions o particulars que hi participin. Roman” L’Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Mallorca ja ha comen\u00e7at les gestions per treballar en algunes de les fosses comunes afectades pels fets succe\u00efts durant els anys trenta i quaranta del segle passat. Concretament, Margalida Capell\u00e0 -professora de la UIB i integrant d’aquesta corporaci\u00f3- corrobor\u00e0 que \u00abja hem iniciat els contactes amb l’Ajuntament de Palma per posar en marxa un estudi que tengui com a resultat un memorial de les v\u00edctimes que caigueren a la fossa comuna del cementeri palmes\u00e0 a les acaballes dels anys trenta\u00bb. A m\u00e9s d’aix\u00f2, s’han previst trobades amb l’Ajuntaments de Manacor i amb el de Porreres per tal d’establir lligams dels quals derivin recerques profitoses. Els arxius de l’era franquista tamb\u00e9 esdevenen un punt d’inter\u00e8s hist\u00f2ric. L’inventari dels arxius existents a les Illes Balears no \u00e9s gaire n\u00edtid. Tot suggereix que la documentaci\u00f3 m\u00e9s sucosa es trobava a l’Arxiu de l’Ex\u00e8rcit, en algunes seus de l’Esgl\u00e9sia i en indrets concrets com ara l’antiga pres\u00f3 de Can Mir, arran de la pla\u00e7a d’Espanya de Palma. Les investigacions que s’han portat a terme fins ara han topat amb la manca de transpar\u00e8ncia d’algunes de les fonts, i amb la desaparici\u00f3 de molts de documents que s’han anat perdent amb el pas del temps. Just aquestes p\u00e8rdues ja han posat fre a les indemnitzacions de molts dels afectats, tal com ho demostren les den\u00fancies de persones empresonades a Can Mir. S’ha de recordar que els represaliats i les seves fam\u00edlies podran acollir-se, com a la resta de l’Estat, a la declaraci\u00f3 d’il\u00b7legimitat de la normativa franquista, amb la qual cosa s’obre una encletxa per demanar la revisi\u00f3 de les sent\u00e8ncies, tot i que est\u00e0 per veure qu\u00e8 faran llavors els tribunals. Sigui com vulgui, la futura llei t\u00e9 un car\u00e0cter molt general. Aix\u00ed, s’obre la porta a les comunitats aut\u00f2nomes per tal d’eixamplar el sentit de la proposta. A Catalunya, per exemple, s’ha constitu\u00eft una Direcci\u00f3 General de Memorial Democr\u00e0tic, i \u00e9s m\u00e9s que previsible l’aprovaci\u00f3 futura d’una llei referida a aquesta q\u00fcesti\u00f3. Quant a les Illes Balears, hi ha una proposici\u00f3 no de llei, presentada pel Bloc al Parlament, que proposa obertament la creaci\u00f3 d’una nova instituci\u00f3 per coordinar, gestionar i desenvolupar les disposicions de la llei. Les paraules de l’historiador David Ginard resumeixen a la perfecci\u00f3 el sentit de la llei: \u00abNo fa m\u00e9s que posar una primera pedra, ara conv\u00e9 que les nostres institucions auton\u00f2miques s’involucrin de ver en aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 no per mitj\u00e0 d’intervencions puntuals i a\u00efllades, sin\u00f3 amb una actuaci\u00f3 global\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"