Una vella fotografia mostra els condemnats. Destaca la sensual figura d\u2019Aurora Picornell, vermella com les seves idees. Per\u00f2 pag\u00e0 car el coratge de ser dona i republicana, perqu\u00e8 feien nosa a aquells que cridaven \u201cMori la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d. I la intel\u00b7lig\u00e8ncia mor\u00ed. Ni guerrers ni pr\u00ednceps blaus. Elles eren revolucion\u00e0ries. I sota el nom de les rogetes del Molinar, s\u00f3n i seran recordades a la imatgeria col\u00b7lectiva. Aurora Picornell, Catalina Flaquer i les seves filles Ant\u00f2nia i Maria Pasqual, foren afusellades al cementeri de Porreres la nit de Reis de l\u2019any 1937<\/strong>. Els seus botxins, inquiets, amb la ment engaume\u00efda de mort, no esperaren ni la punta de l\u2019alba. Diuen que fins i tot una colla de mongetes guait\u00e0 al pas de les condemnades entre les ombres d\u2019aquella nit frida, mentre remugaven amb el cap i enterbolien amb insults les darreres passes fins al cementeri. Borinotejant a la seva orella la m\u00e9s feixuga de les ignor\u00e0ncies, aquella de l\u2019or de Moscou i els comunistes golafres de nins. L\u2019escriptor Antoni Serra, 40 anys despr\u00e9s de l\u2019execuci\u00f3, torn\u00e0 a Porerres<\/strong> el dia de Nadal. I aclar\u00ed a tothom qui el volgu\u00e9s escoltar: “Aurora va ser una militant de partit que dedic\u00e0 la seva vida a l\u2019acci\u00f3. No n\u2019hem trobat grans formulacions te\u00f2riques, sin\u00f3 proves constants de la seva capacitat per fer efectiva la praxi comunista en els sectors de la societat mallorquina que m\u00e9s coneixia: les classes populars”. No debades, Aurora complia amb el perfil d\u2019abnegada militant de porta de f\u00e0brica, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 de gran oradora a la pla\u00e7a de Bous. Ja des dels 18 anys, comen\u00e7\u00e0 a organitzar el sindicat de sastreria, la branca del t\u00e8xtil a la qual ella mateixa feina feina. Desenvolup\u00e0 el diari de les comunistes Nuestra Palabra<\/em>, i fins i tot treia temps per donar un cop de m\u00e0 en l\u2019alfabetitzaci\u00f3 dels camarades del Partit Comunista. Amb l\u2019adveniment de la II Rep\u00fablica, la seva empenta va viatjar fins a Menorca i altres indrets. Corrien dies del 35. L\u2019objectiu era estendre l\u2019aparell del Partit Comunista<\/strong>, cercar quadres pol\u00edtics i construir l\u2019organitzaci\u00f3 amb qu\u00e8 hauria de tornar el seu marit, Heriberto Qui\u00f1ones. Malgrat que l\u2019esclat de la guerra no vingu\u00e9 fins molt m\u00e9s tard. Per Aurora, no era \u2018fratricida\u2019, ja que no hi havia guerra entre germans, sin\u00f3 que era de \u2018classes\u2019, perqu\u00e8 el seu combat, tot al\u00e7urat, cridava pel marxisme. Varen ser aquells enemics \u2018de classe\u2019 els que la varen enviar sota la terra de Porreres. I el dubte embarga l\u2019observador. Per qu\u00e8 se n\u2019anaren tan lluny? Biel Florit apuntava al vessant animal de l\u2019escamot feixista, en les p\u00e1gines d\u2019aquest mateix diari (23.7.06). “Potser Porrerres era molt enfora de Palma i els pistolers anaven a fer-hi la feina m\u00e9s bruta lluny d\u2019all\u00e0 on havien de dormir i menjar, com fan els cans: mai no caguen arran del ja\u00e7”. Segons documenta l\u2019escriptor Lloren\u00e7 Capell\u00e0 al seu llibre Diccionari Vermell<\/strong> (Editorial Moll, 1989<\/span>), les darreres hores d\u2019Aurora s\u00f3n per perdre el m\u00f3n de vista. Tot d\u2019una la varen afusellar (a ella com les camarades), fins i tot li varen voler treure la intimitat. Escriu Capell\u00e0: “Un personatge trist\u00edssim del feixisme ciutad\u00e0, hores m\u00e9s tard, entrava en un caf\u00e8 del Molinar i demanava beguda, feli\u00e7. En un moment determinat, es treia uns sostenidors de la butxaca. Mirau, mirau \u2013deia\u2013 s\u00f3n els sostenidors d\u2019Aurora”. Un cop li pegaren, a la llibertat. Aurora Picornell \u00e9s nom de revolucion\u00e0ria i hi caldria afegir Dolores Ib\u00e1rruri (La Passion\u00e0ria), Federica Montseny i Margarita Nelken. “Unes dones<\/span>“, explica la professora Nash, “que eren capaces d\u2019omplir places de braus senceres per tal de sentir els seus meetings<\/span>!”.<\/span><\/p>\n Totes les passion\u00e0ries<\/span><\/strong> Unes i altres es varen al\u00e7ar amb un important lideratge pol\u00edtic. L\u2019anarquista Montseny, fins i tot, va arribar a ocupar un Ministeri, mentre que Dolores Ib\u00e1rruri era una de les principals dirigents del Partit Comunista d\u2019Espanya (PCE<\/span>). \u00c9s for\u00e7a conegut que Aurora Picornell la hi comparaven. \u201cLa Passion\u00e0ria de Mallorca\u201d, en deien fins i tot. \u00c9s per aix\u00f2 que de la seva figura poden entendre, encara avui dia, com \u00e9s la passi\u00f3. Segons les rogetes del Molinar.<\/span><\/p>\n “Les primeres de la hist\u00f2ria a agafar les armes, elles”<\/span><\/strong> Pionera en els estudis de g\u00e8nere, la irlandesa Mary Nash (Luimneach, 1946) s\u2019ha passat mitja vida submergida als arxius de la Guerra Civil. Aix\u00ed, ha fonamentat el seu ampli coneixement sobre la dona republicana, del qual ofer\u00ed unes pinzellades a la confer\u00e8ncia organitzada al CaixaF\u00f2rum de Palma<\/span> dins el cicle \u201cGrans dones, grans valor\u2019s\u201d.\u00a0I \u00e9s que Nash vol desmitificar la figura “tan rom\u00e0ntica” d\u2019aquella miliciana vestida amb granota blava. “Cal replantejar el seu paper, ja que, en constituir-se l\u2019Exc\u00e8rcit Popular, les dones foren marginades de les tasques de guerra”. Havien esdevingut “una figura inc\u00f2moda”, explica Nash. Per ventura, la seva pres\u00e8ncia era m\u00e9s revolucion\u00e0ria que les intencions republicanes. “I per ser justos amb la hist\u00f2ria, cal recordar que la majoria de milicianes provenien del POUM i del moviment anarquista”. Fou, segons constaten els historiadors, la primera vegada que les dones agafaven les armes en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia. “Caldria esperar fins a la I guerra del Golf<\/span> per tal que torn\u00e0s a anar a la batalla”, matisa Nash. En ser rebutjades del front, les milicianes passaren a desenvolupar altres feines, com ara l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. I no tan sols al front, sin\u00f3 a la rereguarda. “No sembla tan heroica, per\u00f2 era indispensable”. Havien de tenir cura dels soldats ferits, fer-se c\u00e0rrec dels nins i nines, continuar amb l\u2019alfabetitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3… i mantenir la producci\u00f3 de la ind\u00fastria, ja fos a les f\u00e0briques d\u2019armament com a les de t\u00e8xtil, brodant les mantes i uniformes que salvaguardarien de la fredor els soldats del front. Des de llavors ha passat molt temps, com 70 anys. “Jo, com a historiadora, hauria de dir que la dona ja ha assolit l\u2019alliberaci\u00f3”, amolla Nash. “Perqu\u00e8 abans no hi havia drets socials ni pol\u00edtics per a elles. De fet, fa tan sols 30 anys la dona lluitava pel dret a treballar!”. Tanmateix<\/span>, hi vol fer una puntualitzaci\u00f3: “Aix\u00f2 no vol dir que les difer\u00e8ncies hagin desaparegut ni molt manco”. Q\u00fcesti\u00f3 de viure sota el capitalisme? “Malauradament, tampoc sota r\u00e8gimens comunistes la dona no fou plenament alliberada”, conclou la professora Nash. Ander Zurimendi<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0(Ander Zurimendi, Diari Balears, 27 d\u2019abril 2009) Una vella fotografia mostra els condemnats. Destaca la sensual figura d\u2019Aurora Picornell, vermella … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-207","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/207","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=207"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/207\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=207"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=207"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=207"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/aurorapicornell_png.jpg\")
<\/a>\u00a0Aurora Picornell (1912-1937)<\/p>\n