![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/bandera-1-copia.jpg\")
\u00a0<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
(N\u00faria Mart\u00ed, Diari Balears<\/em>, 25 d\u2019abril 2009) Rosa Reg\u00e0s va clausurar dijous capvespre el cicle de confer\u00e8ncies<\/span> organitzat per l\u2019Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong> i per l\u2019Obra Cultural Balear<\/strong>. Aquest cicle ha servit per commemorar el 70\u00e8 aniversari<\/strong> del final de la Guerra Civil<\/strong> Espanyola i, per molts, el posterior cam\u00ed cap a l\u2019exili. Al Centre Cultural Ramon Llull<\/strong>, davant d\u2019un auditori ple de gent<\/strong> que ni vol ni pot oblidar, Rosa Reg\u00e0s<\/strong> es present\u00e0 com una persona “orgullosa d\u2019haver tingut una inf\u00e0ncia desgraciada”, fet que li ha perm\u00e8s mantenir-se fidel als seus ideals al llarg de tota la vida. Vestida de manera senzilla i amb la bandera republicana<\/strong> a la solapa, es va mostrar sincera davant el p\u00fablic, entre el qual hi havia tamb\u00e9, encara que a t\u00edtol personal, la presidenta del Consell Insular, Francina Armengol. “La Guerra Civil va provocar una aut\u00e8ntica desgr\u00e0cia nacional. Hi havia dos b\u00e0ndols, un de desgraciat, d\u2019infinitament desgraciat, per\u00f2 un altre que tamb\u00e9 ho era. Era infortunat perqu\u00e8 els havien llevat el criteri, la intel\u00b7lig\u00e8ncia, la capacitat de criticar, de defensar les causes justes”, digu\u00e9 l\u2019escriptora, nascuda l\u2019any 1933 a la Barcelona republicana, enviada a Fran\u00e7a durant la guerra i que, en tornar, sota la cust\u00f2dia del seu padr\u00ed, “que com tants altres burgesos de l\u2019\u00e8poca va caures en el pecat de la majoria”, ingress\u00e0 en un internat on prengu\u00e9 consci\u00e8ncia que ella, a difer\u00e8ncia de les altres companyes, formava part del grup dels perdedors, “una mena de subm\u00f3n que no es veia, del qual no es parlava, i quedava per dessota del m\u00f3n visible del franquisme i que dur\u00e0 durant tota la dictadura”, matis\u00e0. “\u00c9rem els perdedors i, a m\u00e9s, segons les monges, est\u00e0vem tacades del pecat, perqu\u00e8 els nostres pares no nom\u00e9s eren rojos, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, s\u2019havien separat. I aix\u00f2 en el m\u00f3n cat\u00f2lic era inadmissible”, recorda. Aquest sentiment de pertin\u00e8ncia al grup dels perdedors es va anar diluint amb el temps, per\u00f2 no ha acabat mai d\u2019esborrar-se del tot. “Ara ja no m\u2019hi sent, perdedora, per\u00f2 mai no m\u2019he arribat a sentir tampoc guanyadora, perqu\u00e8 la democr\u00e0cia no \u00e9s la que jo esperava, ni la transici\u00f3. Per molt que fos necess\u00e0ria, no fou tan neta com havia de ser”, va confessar l\u2019escriptora en una conversa, posterior a la confer\u00e8ncia, amb dBalears. La democr\u00e0cia, de fet, no ha acabat d\u2019esborrar del mapa els esculls d\u2019\u00e8poques passades. “Encara ara, la classe pol\u00edtica espanyola t\u00e9 por, una por, per\u00f2, promoguda per les estrat\u00e8gies electorals i no per les creences. En el nostre poble les creences estan passant per davant de les idees. S\u00f3n la religi\u00f3, la pol\u00edtica, la tradici\u00f3, la moral… i que cadasc\u00fa defensa les seves, per\u00f2 no s\u00f3n aplicables a tota la humanitat. Les idees (la just\u00edcia, la igualtat i la llibertat) s\u00ed que s\u00f3n aplicables a tothom, siguin homes, dones, bons, dolents, de dretes o d\u2019esquerres”, va recalcar. Aix\u00ed, Reg\u00e0s defensa la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica sota la premissa que “un pa\u00eds que no d\u00f3na prioritat a la transmissi\u00f3 de coneixement \u00e9s un pa\u00eds que no tira endavant” i sentenci\u00e0 que, a Espanya, “costa tant tomar els s\u00edmbols franquistes, perqu\u00e8 en el fons la meitat de la poblaci\u00f3, encara que no en sigui conscient o no s\u2019atreveixi a dir-ho, continua sent franquista”. Dedicada gaireb\u00e9 tota la seva vida als llibres, primer com a editora i posteriorment com a escriptora, Rosa Reg\u00e0s pass\u00e0 dijous un dia de Sant Jordi un poc diferent. Venia directament des de Cortegana, a la prov\u00edncia de_Huelva, on tamb\u00e9 ofer\u00ed una confer\u00e8ncia sobre mem\u00f2ria hist\u00f2rica. L\u2019escriptora, que ha plasmat bona part de la seva hist\u00f2ria en la novel\u00b7la Luna Lunera<\/em>, explic\u00e0 que actualment est\u00e0 immersa en la creaci\u00f3 d\u2019un nou llibre i dedica bona part des seus esfor\u00e7os a defensar la mem\u00f2rica del pa\u00eds. “Tot el que ha passat \u00e9s molt important que se s\u00e0piga, perqu\u00e8 cada vegada hi ha m\u00e9s gent que pensa que aix\u00f2 s\u00f3n invencions, cada cop hi ha m\u00e9s infants que no saben qui era ni qu\u00e8 represent\u00e0 Franco. La nostra \u00e9s una educaci\u00f3 que no es preocupa per la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i els nostres nins no poden cr\u00e9ixer amb aquesta brutal ignor\u00e0ncia”, sentenci\u00e0. (N\u00faria Mart\u00ed)<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"