Si fa quatre anys el comit\u00e8 de Son Coletes<\/strong> organitz\u00e0 la Ruta de la vergonya<\/strong>, pels indrets on es produ\u00efren els episodis m\u00e9s sanguinaris<\/strong> i repudiables de la repressi\u00f3 feixista, enguany la Ruta de la mem\u00f2ria<\/strong> ha servit per recordar el que va fer i signific\u00e0 la II Rep\u00fablica a Manacor<\/strong>.<\/span> “Enguany, no parlam de cam\u00ed de la vergonya. No \u00e9s que haguem deixat de considerar una vergonya<\/strong> el que succe\u00ed l\u2019any 36 i successius<\/strong>. Per\u00f2 volem que de vergonya en passin ells, els vergonyosos actors de l\u2019holocaust local i els qui, encara ara, el justifiquen o el neguen in\u00fatilment. Per combatre aquesta amn\u00e8sia, res de millor que la mem\u00f2ria”, declararen els organitzadors. Anem per feina. M\u00e9s d\u2019un centenar de persones recorregueren fins a dotze escenaris<\/strong> dels anys trenta. Decisius i importants a l\u2019\u00e8poca. El claustre, on tamb\u00e9 s\u2019ubica la Casa Consistorial, lloc on es prengueren les decisions m\u00e9s importants del govern municipal \u2013com ara noves escoles, un pla general, l\u2019impuls de la sanitat, atenci\u00f3 dels aturats i enterraments dignes\u2013 i on es f\u00e9u la resist\u00e8ncia al cop d\u2019estat, fou la primera parada del trajecte. \u00a0La Bassa i la Graduada<\/strong> La pla\u00e7a de la Bassa, el punt neur\u00e0lgic de la ciutat, fou motiu d\u2019una aturada. Un espai on durant aquells anys convulsos compartiren seus la CEDA, la dreta i Esquerra Republicana Federal. El Rosari es convert\u00ed en un lloc de tortura i mort com a local de la Falange. Una pla\u00e7a que visqu\u00e9 assassinats i que escolt\u00e0 discursos incendiaris del comte Rossi. La Graduada, l\u2019escola que impuls\u00e0 el batle Antoni Amer, \u201cGaranya\u201d, fou la tercera aturada obligada per anar cap al carrer d\u2019Art\u00e0, des d\u2019on es veia l\u2019antic cementeri de Manacor. Els seus murs sentiren en carn pr\u00f2pia els afusellaments de centenars de v\u00edctimes que foren cremades al cam\u00ed de Son Carri\u00f3 enmig d\u2019una olor irrespirable. A la pla\u00e7a de Weyler es record\u00e0 la conniv\u00e8ncia dels clergues amb els revoltats. La pla\u00e7a de la Constituci\u00f3, esdevinguda refer\u00e8ncia dels diferents refugis subterranis de la ciutat; el carrer de Colom, el col\u00b7legi de la Torre, l\u2019albereda del tren… Mem\u00f2ria.<\/span><\/p>\n Guillem Mas<\/span>\u00a0<\/p>\n <\/p>\n Manacor. Foto: S. Sans\u00f3\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/manacor_20090418_121032_1_24_2.jpg\")
\u00a0<\/p>\n