<\/p>\n
Joan Mir<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 11 de novembre) Crec que \u00e9s una hist\u00f2ria que ja he escrit, per\u00f2, com que aix\u00f2 de la pres\u00f3 de Can Mir ara \u00e9s actualitat (llibre de M. Su\u00e1rez i placa despenjada), pens que no \u00e9s mala cosa tornar a fer mem\u00f2ria abans que els cucs (els de les nostres tombes i els altres, molt m\u00e9s carronyers) ens la prenguin.\u2028\u2028 El meu padr\u00ed matern, en Joan Obrador, va passar una temporada pres al magatzem de fusta de Can Mir (avui cinema Augusta, aproximadament). El seu delicte fou ser regidor d’Esquerra Republicana a Felanitx, quan Pere Oliver Domenge n’era el batle. L’anaren a cercar a ca seva “per fer-li una pregunta”, digueren a la fam\u00edlia en to tranquil\u00b7litzador. No li feren cap pregunta i el retengueren durant dos anys. Mentre, tenia el fill, el meu oncle Jaume, al front de Lleida, a Tremp, reclutat pels “nacionals”. \u2028\u2028 Dels soterranis del mercat de Felanitx, on el tengueren poc temps, el dugueren a Can Mir. El pare de Nadal Batle, Antoni Batle, que vivia a la pla\u00e7a de l’Arraval, d’on partia la camiona de l’Exclusiva, em cont\u00e0 que els republicans eren traslladats a Palma en aquest vehicle, el propietari del qual avisava de la sortida amb un sonor “Presos, al cami\u00f3n!”. Durant molts d’anys vaig viatjar amb aquests camions de l’empresa Barcel\u00f3 per anar de Felanitx a Palma, sense saber fins molt m\u00e9s tard la relaci\u00f3 que tenien amb la guerra del 36.\u2028\u2028 El meu padr\u00ed ho pass\u00e0 molt malament a Can Mir. Era un lloc molt poc confortable i el menjar era oi\u00f3s. Els m\u00e9s primmirats hi moriren de fam. Un dels que hi tengueren aquest final trist fou un diplom\u00e0tic de l’ambaixada republicana de Roma facturat per Mussolini a Mallorca en el primer moment de la sublevaci\u00f3 franquista. Arrib\u00e0 vestit de frac, i mor\u00ed mostrant les anques perqu\u00e8 aquella roba no havia resistit l’\u00fas quotidi\u00e0. Mentre pogu\u00e9, pass\u00e0 el temps fent classe als companys de pres\u00f3. El meu padr\u00ed decid\u00ed que, fos el que fos, s’ho havia de menjar per sobreviure. Demanava a la fam\u00edlia que li fessin arribar alls per mossegar-los i no notar tant el gust de la carn podrida que els donaven. La meva padrina el visitava cada setmana. Si estava de gu\u00e0rdia un soldat, pagant-li cinc duros, autoritzava l’entrevista, per\u00f2 els falangistes no ho permetien; aleshores la padrina passejava amunt i avall per l’Avinguda per veure’l un instant si, casualment, travessava el pati. Pel que el meu padr\u00ed em cont\u00e0, no \u00e9s del tot certa la versi\u00f3 que explica que de tant en tant llegien una llista amb els presos que se’n duien a matar. Segons deia, les llistes sempre eren per alliberar-los, per\u00f2 tenien el conveni d’enviar tabac als companys, i aix\u00ed sabien a qui realment havien alliberat, i a qui havien assassinat, quan el tabac no arribava. De la pres\u00f3 de Can Mir, el meu padr\u00ed pass\u00e0 a fer treballs for\u00e7ats picant pedra a la carretera de Capocorb (s\u00ed, quan hi passeu, pensau d’on sortiren les pedres que hi ha davall l’asfalt). All\u00f2 fou un gran alleujament per a ell, car, home fort com era, no patia per treballar, i li agradava molt estar a l’aire lliure. Els intel\u00b7lectuals ho passaven m\u00e9s malament: el meu padr\u00ed solia fer la seva feina i bona part de la d’un mestre d’escola, que no l’hagu\u00e9s acabada mai. La fam\u00edlia el podia visitar, i els soldats solien permetre el lliurament de paquets de menjar i entrevistes amb la discrecci\u00f3 que proporcionava alguna mata alta.\u2028\u2028 El padr\u00ed salv\u00e0 la vida, per\u00f2 perd\u00e9 la salut, i tota la fam\u00edlia, l’alegria, perqu\u00e8 l’alliberament no fou precisament feli\u00e7. Hi havia preparada festa grossa pel retorn del padr\u00ed, per\u00f2 a l’hora de comen\u00e7ar a dinar arrib\u00e0 el telegrama que comunicava la mort del fill al front. No ho havia pensat abans, per\u00f2 ara estic segur que l’alliberaren perqu\u00e8 era el pare d’un soldat “muerto por la patria”. Ben segur que retenguren un dia o dos la mala nova. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, la meva padrina, que jo recordi, sempre dugu\u00e9 dol, i no pass\u00e0 un dia sense plorar.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"