<\/p>\n
Velatori avui 26 al Bon Sosec, de 15.30 a 20 hores. Funeral dia 27 a les 8 de l\u2019horabaixa a l’esgl\u00e9sia d’Alar\u00f3. Ens veurem a Alar\u00f3 tots els que vulguin venir a donar-li l’adeu<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Escrit de Lloren\u00e7 Buades Castell, en la mort de Joan Gelabert Munar: Vaig afiliar-me a la CGT al final de l’any 1993, despr\u00e9s de donar per acabada la meva col\u00b7laboraci\u00f3 en unes Comissions Obreres de les quals havia participat en la seva fundaci\u00f3 com a sindicat en el sector d’assegurances I en un moment en que encara gaudia d’ alguns t\u00edtols confederals. Vaig passar a la CGT, una organitzaci\u00f3 sindical sense recursos, des d’un sindicat que acabava de fer un congr\u00e9s a la sala de la seu \u00a0central d’Uni\u00f3n i el F\u00e8nix al Passeig de Castellana cedida per l’amo Mario Conde, despr\u00e9s que aquest aconsegu\u00eds de l’aparell de CCOO d’Assegurances la desfeta de les CCOO de l’UFE amb un conveni vergony\u00f3s. El cost d’un dia d’\u00fas a preu de mercat d’aquella sala de convencions era proper al mig mili\u00f3 de pessetes. Arrel d’aquell conveni una bona part dels actius de CCOO a l’UFE passaren a la CGT. A les Illes jo tamb\u00e9 formava part del confederal de CCOO i vaig acomiadar-me a la francesa perqu\u00e8 considerava no mereixien cap explicaci\u00f3. Em vaig trobar amb Joan Gelabert Munar, que aleshores era representant sindicat electe de la CGT a Correus i amb Antonio Pe\u00f1a, representant del sindicat de telef\u00f2nica en un petit despatx a l’entresol del 18 del carrer de sant Miquel de Palma . Era tot el que es podia pagar l’escassa milit\u00e0ncia sindical de la CGT a Mallorca, perqu\u00e8 mai no hi va haver ni un c\u00e8ntim, ni un local, ni del patrimoni hist\u00f2ric ni del acumulat, per a la CGT, tot i que en Joan Gelabert havia fet les gestions burocr\u00e0tiques possibles per tal d’aconseguir-ho. La CGT de Mallorca no es va fundar a partir del trencament de la CNT, com en altres indrets de l’estat, tot i que alguns militants actius de la CGT a la Telef\u00f2nica, com Manuel Magro \u00a0hi provenien i per aix\u00f2 la CGT no va heredar cap local ni de lloguer. En el mes de febrer de 1994, el Sindicat de Telef\u00f2nica de la CGT a Mallorca tenia 40 persones afiliades per\u00f2 el seu \u00e0mbit de funcionament estava molt centrat a l’empresa i \u00a0nom\u00e9s Antonio Pe\u00f1a es dedicava a l’\u00e0mbit de representaci\u00f3 confederal. Era en Joan Gelabert , que provenia de la CSUT (Confederaci\u00f3 de Sindicats Unitari de Treballadors) propera al mao\u00efsta Partit del Treball qui b\u00e0sicament intentava l’expansi\u00f3 del sindicat a nivell confederal \u00a0a partir de la Secci\u00f3 de CGT a Correus que disposava de poc m\u00e9s de 30 persones afiliades. Aquest mateix mes de febrer de 1994 es va formar la Secci\u00f3 Sindical de la CGT a Axa, a la que escalonadament s’incorpor\u00e0 la major part de l’afiliaci\u00f3 de CCOO fins al punt de tenir un 40% dels assalariats i assalariades d’Axa a la nostra secci\u00f3. A banda d’aquests actius tamb\u00e9 teniem afiliaci\u00f3 en el sector de Qu\u00edmiques (Will-Kill), alguns afiliats i afiliades a bancs i caixes que no formaven part del SABEI \u00a0i en el sector de la neteja. M\u00e9s tard s’incorporaria a la CGT un grup de treballadors de la secci\u00f3 d’Ib\u00e8ria d’USO \u00a0i Manel Piz\u00e0 va ser el m\u00e9s actiu en les feines confederals. Nom\u00e9s disposavem de delegats sindicals actius a nivell confederal i amb hores sindicals \u00a0a Correus i \u00a0Axa i \u00a0no podiem gaudir d’una estructura confederal m\u00ednima que ens permet\u00e9s pres\u00e8ncia social m\u00e9s enll\u00e0 de les empreses, de manera que Joan Gelabert va haver d’assolir la feina m\u00e9s important, perqu\u00e8 tamb\u00e9 era el que disposava de m\u00e9s cr\u00e8dit horari. Per\u00f2 Joan era un activista m\u00e9s enll\u00e0 de les hores sindicals i participava de les lluites per Chiapas, pel 0,7%, per la llengua, o per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Un home honest i un lluitador reconegut que feia el possible per lluitar contra la precarietat de recursos de que disposava el sindicat, aportant taules i cadires procedents de les renovacions de mobiliari dels centres escolars, o pintant els locals en dies festius, perqu\u00e8 amb el creixement ben aviat ampliarem el local de l’entresol de sant Miquel, i m\u00e9s tard amb la incorporaci\u00f3 d’altres militants a Correus procedents en bona part de CCOO ens traslladarem a un nou local de lloguer en el carrer de Colom. A 30 de novembre de 1994 varem donar sortida a “a lloure ” que va ser la primera publicaci\u00f3 d’\u00e0mbit confederal de la CGT a Mallorca, de manera rudiment\u00e0ria, a partir de fotoc\u00f2pies en A3. Ens posicionavem contra la reforma laboral i feiem refer\u00e8ncia a la incorporaci\u00f3 de nous companys \u00a0a l’Ajuntament de Ciutat (Mart\u00ed i Tomeu Mulet), Hisenda (Forn\u00e9s) i Just\u00edcia (Joan Canyelles) i a la dificultat que teniem sindicats com la CGT per accedir de manera legal a les empreses per causa d’una llei que assegurava l’oligopoli sindical de CCOO i UGT amb el suport d’Izquierda Unida. A final de l’any 1994 \u00a0la CGT participava activament de les lluites pel 0,7% , i de l’acampada, tal com reflexava la revista “a lloure” del mes de febrer de 1995. El 9 de mar\u00e7 de 1996 amb el creixement modest experimentat decidirem establir una articulaci\u00f3 m\u00e9s estable dels diversos sectors que formavem la CGT mitjan\u00e7ant la celebraci\u00f3 d’un Plenari Constitutiu de la Federaci\u00f3 Insular de Mallorca i decidirem elegir en la secretaria general a Joan Gelabert Munar (Correus), en la de finances Antonio Pe\u00f1a (Telef\u00f2nica) tot i que de fet eren controlades pel propi secretari general, en Acci\u00f3 Sindical a Mart\u00edn Cacho, fins al moment militant del PCE (Correus), en Acci\u00f3 Social a Joan Canyelles (SOV Just\u00edcia), en la secretaria d’Organitzaci\u00f3 a Manel Piz\u00e0 (Ib\u00e8ria) i en Premsa i Propaganda el que aix\u00f2 escriu. En aquest Plenari ens imposavem la necessitat de que cada delegat amb cr\u00e8dit sindical dediqu\u00e9s al menys un 20% del seu cr\u00e8dit horari a l’\u00e0mbit confederal m\u00e9s enll\u00e0 de la seva empresa. En aquest Plenari la CGT disposava de 190 persones afiliades (45 a Ib\u00e8ria LAE, 90 a Correus, 35 a Telef\u00f2nica, 20 a Oficis Varis\/Axa i 10 a l’Administraci\u00f3 P\u00fablica-Inserso (entre ells Guillem Duran, Mercedes Olmo). La incorporaci\u00f3 de nous militants i noves seccions va anar seguida gaireb\u00e9 sempre de conflictes interns pels recursos econ\u00f2mics, perqu\u00e8 s’havien de fer despeses imprescindibles per a l’acci\u00f3 sindical en un \u00e0mbit de precarietat que generava un ca\u00efnisme destructiu i que s’expressava en enfrontaments personals que impossibilitaven un major aven\u00e7. Les seccions m\u00e9s nombroses o les noves incorporacions aportaven noves majories, de manera que amb la incorporaci\u00f3 d’un sector de bombers provinent de CCOO, Pere L\u00f3pez acced\u00ed a la secretaria general de la CGT en substituci\u00f3 de Joan Gelabert i Martin Cacho acced\u00ed a la secretaria d’Organitzaci\u00f3 amb el suport del mateix Joan Gelabert que va passar a finances. A partir del moment s’imposava una nova majoria formada b\u00e0sicament pels sectors de Correus i dels Bombers que no va ser ben assolida per els sectors d’Oficis Varis i de Transports I Telecomunicacions. El 22 de juny de 1999 l’assemblea general d’afiliats i afiliades del Sindicat Aut\u00f2nom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI) decidi\u00ed incorporar-se a FESIBAC-CGT i en conseq\u00fc\u00e8ncia a la CGT de Balears, fet que no va ser ben acceptat per el Secretariat Permanent existent en el moment I fonamentat amb la majoria dels sectors de Correus i \u00a0Bombers. En canvi altres sectors de la CGT (entre ells Ib\u00e8ria, Axa i Telef\u00f2nica optaren per la incorporaci\u00f3 del Sabei a la CGT. Aquest moment va significar el trencament de Joan Gelabert \u00a0i pr\u00e0cticament de les seccions de Correus i bombers amb la CGT. Tot i que la relaci\u00f3 de Joan Gelabert Munar amb la CGT acab\u00e0 amb la ruptura, \u00e9s just fer-li el reconeixement que mereix com a amic i company de lluites, per la seva aportaci\u00f3 i dedicaci\u00f3 feta al sindicat sense obtenir-ne cap benefici personal, i perqu\u00e8 a la fi \u00e9s i ser\u00e0 per sempre el nostre primer secretari general, per decisi\u00f3 col\u00b7lectiva. Acaba de morir un home honest, lluitador, amb el que he viscut molts bons moments de converses entre cerveses (m\u00e9s de les necess\u00e0ries) que \u00a0ning\u00fa ens podr\u00e0 llevar, i de tot plegat hauriem d’aprendre tot all\u00f2 que no hauriem d’oblidar mai, que si lluitam col\u00b7lectivament \u00e9s per fer aquest m\u00f3n m\u00e9s feli\u00e7, \u00a0comen\u00e7ant per nosaltres mateixos, i en aquest sentit tots plegats tenim molt a reflexionar i a esmenar. Joan: que la terra te sigui lleu i que descansis en pau. Fins a la vict\u00f2ria sempre estar\u00e0s amb nosaltres, perqu\u00e8 la teva aportaci\u00f3 a la causa \u00e9s impagable.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"