{"id":1159,"date":"2011-09-22T07:39:14","date_gmt":"2011-09-22T05:39:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/?p=1159"},"modified":"2011-09-22T07:39:14","modified_gmt":"2011-09-22T05:39:14","slug":"el-batle-de-vilafranca-i-el-lladre-rossello","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2011\/09\/22\/el-batle-de-vilafranca-i-el-lladre-rossello\/","title":{"rendered":"El batle de Vilafranca i el lladre Rossell\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Joan Llad\u00f3<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 22 setembre 2011)<\/span><\/p>\n

Gaspar Rossell\u00f3 era un bon home de Manacor que a hores perdudes treballava de cambrer al caf\u00e8 de Can Noi de Portocristo. Era un home extraordin\u00e0riament amable i servicial. Quan els republicans abandonaren Portocristo, alguns no embarcaren, b\u00e9 perqu\u00e8 havien quedat endarrerits, b\u00e9 perqu\u00e8 les forces rebels havien tancat la retirada. Una trentena es refugiaren a Can Noi. Abans de morir afusellats, hagueren de passar pel fot\u00f2graf. Tots ells, bruts, espelleringats, derrotats, foren obligats a situar-se darrere una taula replena d’or i de joies. Els guanyadors pretenien demostrar que els rojos eren uns lladres. Gaspar Rossell\u00f3 figura en el retrat. L’assassinaren a Son Coletes el quatre de setembre del trenta-sis. Ho explica Lloren\u00e7 Capell\u00e0 al magn\u00edfic Diccionari Vermell<\/em>.\u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

<\/a><\/p>\n

En Jaume Jaume \u00e9s regidor d’Esquerra Republicana i membre de la coalici\u00f3 M\u00e9s Vilafranca. Ens explicava l’altre dia, en un sopar republic\u00e0 a la sortida del ple de la vila, quina havia estat la f\u00f3rmula d’acabar el ple del batle Montserrat Rossell\u00f3 feia pocs minuts. “S’ha acabat sa com\u00e8dia”, deia el batle impedint a l’oposici\u00f3 tractar 15 punts de l’ordre del dia. Conten que despr\u00e9s, de manera expeditiva, va demanar al funcionari de torn que expuls\u00e0s la gent de la Sala. Davant una sol\u00b7licitud d’explicacions, un regidor popular va entimar: “Nosaltres podem fer aix\u00f2 perqu\u00e8 comandam”. No em va estranyar gens ni mica la sortida de to, ja que abans que entr\u00e0s en Jaume alg\u00fa havia explicat que la primera iniciativa del batle en guanyar les eleccions fou penjar la rojigualda<\/em> a la fa\u00e7ana de l’Ajuntament. I no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que diuen que deman\u00e0 a la brigada municipal que es tall\u00e0s l’arbre de davant perqu\u00e8 es ves millor. \u2028\u2028<\/o:p><\/span><\/p>\n

La rojigualda<\/em> passada per la bugaderia de la democr\u00e0cia \u00e9s aquella mateixa que hissaren els responsables del cop d’Estat franquista el 18 de juliol del 36. No s\u00e9 si alg\u00fa va dir que s’havia acabat la com\u00e8dia. El que es va acabar amb tota certesa sota aquell s\u00edmbol fou la democr\u00e0cia. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que la bandereta per les festes va desapar\u00e8ixer. Es va tardar ben poc a tenir-ne una de ben nova. Compraren la m\u00e9s gran que fou possible. Durant aquest principi de legislatura tamb\u00e9 ha desaparegut el quadre obra de Laura Riera que fou donat a l’Ajuntament i al poble de Vilafranca, com a part de la moci\u00f3 de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica dels vilafranquers assassinats i represaliats pel feixisme durant la Guerra Civil. Les explicacions del batle un cop feta la den\u00fancia per Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, la seva no s’ha produ\u00eft fins a sortir la q\u00fcesti\u00f3 a llum p\u00fablica, \u00e9s que quadre i bandera foren robats durant la revetlla. El que \u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que el batle no va anar a comanar un nou llen\u00e7, el doble de gran, a Laura Riera, de la mateixa manera que f\u00e9u amb la bandera.\u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\n

Tenc la impressi\u00f3 que el batle Rossell\u00f3 se situa darrere el flaix de la c\u00e0mera que un dia fotografi\u00e0 un altre Rossell\u00f3. Les paraules poden ferir, \u00e9s cert. Ja ho va dir Unamuno al general Mill\u00e1n Astray: “Vencer\u00e9is pero no convencer\u00e9is”, i aquest es molest\u00e0 i li contest\u00e0: “Viva la muerte”. I \u00e9s que: m\u00e9s feridor que les paraules i el di\u00e0leg \u00e9s l’abs\u00e8ncia de democr\u00e0cia i l’escarni cap a les v\u00edctimes.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Llad\u00f3 (Diari de Balears, 22 setembre 2011) Gaspar Rossell\u00f3 era un bon home de Manacor que a hores perdudes … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-1159","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1159"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1159\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}