<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, primer de setembre 2011) Llegeixo un llibre de Miquel Aleny\u00e0, de cent p\u00e0gines escasses i un t\u00edtol llargu\u00edssim. Heus-el ac\u00ed: “Vuit volunt\u00e0ries i un voluntari de Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936”. L’ha editat Lleonard Muntaner, enguany, i el recomano de tot cor. Amb la hist\u00f2ria tr\u00e0gica de les infermeres assassinades pels colpistes, Aleny\u00e0 ret homenatge al voluntariat de Creu Roja que, en casos de guerra, arrisca la seva vida per salvar-ne d’altres, amb independ\u00e8ncia d’ideologies, \u00e8tnia o religi\u00f3. La voluntat de no involucrar-se en el conflicte obliga Aleny\u00e0 a conrear una prosa que recorda la de Graves, clara i precisa, despullada d’adjectius i allunyada de les emocions a flor de pell. La narraci\u00f3 abasta des del setze d’agost fins al cinc de setembre, que \u00e9s el temps que va durar l’expedici\u00f3 de Bayo a Mallorca. Les infermeres varen \u00e9sser capturades dia quatre, prop de les deu del mat\u00ed. \u2028\u2028 All\u00f2 que m’ha colpit especialment \u00e9s que Francesc Ferrari Billoch fes part de l’escamot del comte Rossi que les va detenir, perqu\u00e8 ni per formaci\u00f3 ni per edat (Ferrari havia nascut el 1901!) d\u00f3na el perfil d’aquells forassenyats de primera volada que s’anomenaven Dragones de la Muerte. Els acompanyava com a periodista…? Potser. El pronunciament militar el va sorprendre (sorprendre \u00e9s un dir del tot desencertat) d’estiueig a Portocristo, perqu\u00e8 ell, des de l’any vint-i-vuit, residia a Madrid, on feia part de la redacci\u00f3 del diari Informaciones<\/em>. I la seva ideologia era inequ\u00edvoca. Informaciones<\/em>, abans de la guerra, era dirigit per Juan Pujol Mart\u00ednez, l’home que havia escrit la proclama colpista de Sanjurjo del 32. \u2028\u2028 I despr\u00e9s va fer-se’n c\u00e0rrec Victor de la Serna, un de tants nazis dels que dirigien la premsa d’aleshores, per\u00f2 aquest amb bemolls i poc cervell, perqu\u00e8 no va tenir inconvenient de fer el paneg\u00edric de Hitler a la necrol\u00f2gica que en va publicar. Ferrari Billoch, per tant, encaixava perfectament en el feixisme de Pata Negra, tot i que ves a saber per quins motius el flirteig amb la ma\u00e7oneria el va portar, els anys quaranta, a presidi. Tanmateix, no va perdre la seva consideraci\u00f3 d’home del R\u00e8gim, perqu\u00e8 en recobrar la llibertat va fer part de la redacci\u00f3 de La Hoja del Lunes<\/em> i va guanyar, amb un article, un premi concedit pel Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional. Per\u00f2 tornem a la detenci\u00f3 de les infermeres a Portocristo amb la participaci\u00f3 activa de Ferrari Billoch. Comenta, Miquel Aleny\u00e0, que no se’ls va recon\u00e8ixer cap dret ni cap garantia i que “resten a merc\u00e8 del caprici dels captors i sotmeses a una inhumana i esfere\u00efdora impunitat que no coneix ni legalitat ni responsabilitat”. \u2028\u2028 Corre la brama que les infermeres foren vexades i violades, cosa m\u00e9s que probable si tenim en compte que Queipo de Llano, des de R\u00e0dio Sevilla, animava la seva gent a violar les republicanes. La vilesa tenia premi. Queipo va \u00e9sser enterrat a l’esgl\u00e9sia de San Gil, als peus de la Macarena. I la p\u00farria que va divertir-se amb les infermeres va desfilar, l’endem\u00e0 d’assassinar-les, pels carrers de Palma entre visques d’admiraci\u00f3, aplaudiments, so alegre de campanes i m\u00fasica de buf. De l’assassinat de les infermeres, dilluns en far\u00e0 setanta-cinc anys. Ferrari va aconseguir una de les escasses c\u00f2pies que Capitania va fer del diari personal d’una d’elles, cosa que ens ve a demostrar l’ascendent que tenia entre els colpistes. Probablement va presenciar aquell v\u00f2mit d’immoralitat que va enviscar les parets de la seva de Falange. O en va tenir informaci\u00f3 puntual i exacta. Per\u00f2 no en va escriure ni una ratlla de den\u00fancia. No tothom \u00e9s Zola. \u00c9s evident.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"