<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 6 d\u2019agost 2011) Pau Valls, antic responsable de les Joventut Musicals i organitzador, amb Joan Casals i Nicolau Piz\u00e0, dels festivals de la Nova Can\u00e7\u00f3 a l’Hotel Jaume I i al castell de Bellver, m’explic\u00e0 que una vegada que an\u00e0 a demanar els permisos governatius, quan el censor va veure el nom de Maria del Mar Bonet va exclamar-se indignat: “\u00a1La del estudiante no se canta y no se canta!”. Es referia, com \u00e9s bo d’endevinar, a Qu\u00e8 volen aquesta gent<\/em>?, amb lletra de Llu\u00eds Serrahima, autor de l’article “Ens calen can\u00e7ons d’ara”, publicat l’any 1959 i considerat el manifest fundacional de la represa de la can\u00e7\u00f3 catalana. La lletra de “la de l’estudiant” fa esment a la mort d’Enrique Ruano Casanova, de nom\u00e9s 20 anys, matriculat a Dret i militant antifranquista del “Frente de Liberaci\u00f3n Popular”. La hist\u00f2ria real \u00e9s encara molt m\u00e9s dram\u00e0tica, perqu\u00e8 la can\u00e7\u00f3, que parla de su\u00efcidi i no d’assassinat, recull la tesi oficial de la policia i no all\u00f2 que va ser realment: un crim d’estat!\u2028\u2028 Enrique Ruano, va ser detingut dia 17 de gener de 1969 per repartir propaganda contra Franco i, despr\u00e9s de tres dies de tortures, la Policia el va dur a ca seva, a un set\u00e8 pis del carrer General Mola (avui Pr\u00edncipe de Vergara) per for\u00e7ar un escorcoll. La fam\u00edlia va escoltar un tret de pistola a la cambra i, just despr\u00e9s, el cos de l’estudiant es precipit\u00e0 per la finestra. L’informe de la Policia era breu: “Cad\u00e1ver en dec\u00fabito supino, con los brazos encogidos, as\u00ed como las piernas, habiendo a la parte derecha un charco de sangre…”. Les defici\u00e8ncies en l’atestat i les greus contradiccions en la versi\u00f3 del su\u00efcidi, propiciaren les sospites. Un grup d’advocats interpos\u00e0 una demanda que va ser rebutjada. Finalment, la primeria de 1996, transcorreguts 27 anys i despr\u00e9s d’anteriors intents frustrats, es va admetre a tr\u00e0mit la revisi\u00f3 del cas. Els tres policies que eren al pis amb Ruano varen seure a la banqueta com a imputats. Durant el judici es va admetre com a fet provat que Manuel Jim\u00e9nez Qu\u00edlez, director general de premsa de l’Estat, va elaborar personalment un reportatge period\u00edstic manipulat que detallava el su\u00efcidi del jove i que public\u00e0 ABC. L’aleshores director del diari, Torcuato Luca de Tena, confess\u00e0 que Manuel Fraga Iribarne en persona orden\u00e0 publicar unes notes manipulades del diari de Ruano per presentar una imatge del jove com si fos una persona desequilibrada. El pare de l’estudiant va explicar que Fraga, per tel\u00e8fon, el commin\u00e0 a no protestar, l’amena\u00e7\u00e0 amb la pres\u00f3 i li record\u00e0 que tenia una altra filla de la qual ocupar-se. Quinze dies despr\u00e9s de la mort de l’estudiant, els tres policies implicats (Francisco Luis Colino, Jes\u00fas Sim\u00f3n Crist\u00f3bal i Celso Galv\u00e1n) havien rebut una curiosa “felicitaci\u00f3n por los servicios prestados”. El sindicalista Jos\u00e9 Luis \u00dariz, detingut dos mesos despr\u00e9s, declar\u00e0 que mentre era interrogat i torturat per un inspector, un altre policia l’advert\u00ed: “Se te va a ir la mano otra vez y lo vas a matar”, a la qual cosa el que pegava replic\u00e0: “No importa, haremos como con Ruano y lo tiraremos por la ventana”. L’advocat Jos\u00e9 Mar\u00eda Mohedano, dedicat durant molts d’anys a la defensa dels Drets Humans, afirm\u00e0 que havia desaparegut un tros de clav\u00edcula del cos del mort i que l’informe m\u00e8dic confirmava que l’havien serrat intencionadament, molt possiblement per ocultar el lloc per on va entrar la bala. El judici va acabar amb l’absoluci\u00f3 dels policies, per manca de proves, tot i el vot particular condemnatori d’un dels membres del tribunal i de la conclusi\u00f3 del peritatge m\u00e8dic. La sent\u00e8ncia es va limitar a criticar que s’havia produ\u00eft una “deficiencia en la custodia del detenido”. Els tres policies no varen rebre cap amonestaci\u00f3 i foren condecorats reiteradament. Celso Galv\u00e1n va ser designat membre de l’escolta personal del rei d’Espanya, Joan Carles I, Colino incorporat com a c\u00e0rrec de lliure designaci\u00f3 a la delegaci\u00f3 del govern a Madrid i Sim\u00f3n nomenat comissari. Tot aix\u00f2 amb Jos\u00e9 Barrionuevo com a ministre de l’Interior d’un govern socialista. Cap dels tres policies no va mostrar mai cap gest de dolor per la mort d’aquell jove estudiant que va morir no per un truc a la porta, ni per llan\u00e7ar-se pel finestral a l’asfalt d’una volada, sin\u00f3 molt possiblement (i en el millor dels casos) per un tret al pit o al cap.\u2028\u2028 Dia 24 de mar\u00e7 d’enguany, quaranta-dos anys despr\u00e9s d’aquella brutal acci\u00f3, la Universidad Complutense de Madrid va fer un acte de desgreuge i present\u00e0 el llibre Enrique Ruano<\/em>, amb un sotst\u00edtol que defineix la situaci\u00f3 que patim: “Memoria viva de la impunidad del franquismo”. S\u00ed!, els criminals de guerra i de postguerra campen a l’ampla i romanen amb impunitat protegida, mentre es rega de sal el nom de les v\u00edctimes. No caldria afegir que la pregunta de la can\u00e7\u00f3 \u00e9s purament ret\u00f2rica, perqu\u00e8 tots sabem massa b\u00e9 qu\u00e8 volen aquesta gent! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"