<\/p>\n
Antoni Marimon<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 23 d\u2019agost )<\/span> Durant la Segona Rep\u00fablica, la dreta radical i els sectors clericals extremistes incubaren un odi extraordinari contra les publicacions republicanes i obreristes que aparegueren a diversos nuclis de la Part Forana. George Bernanos va explicar encertadament, si b\u00e9 no s’ha d’agafar al peu de la lletra, en el seu llibre document Les grands cimeti\u00e8res sous la lune<\/em>, que als pobles de Mallorca, els cacics, que sempre sabien de quin peu es cal\u00e7ava tothom, havien elaborat llistes amb les “ovelles negres”. I no hi ha dubte que els promotors, directors, redactors i col\u00b7laboradors de les publicacions locals d’esquerres n’ocupaven sovint els primers llocs. \u00c9s cert que, en alguns casos, s’havien publicat articles exaltats i molt durs, per\u00f2, com \u00e9s ben sabut, els sectors conservadors no havien patit cap mena d’atacs violents i nom\u00e9s s’havien produ\u00eft algunes bregues i incidents menors. Per\u00f2, despr\u00e9s del triomf del cop d’estat del juliol del 1936, va arribar el moment de passar comptes. \u2028\u2028 Aix\u00ed, per exemple, a Manacor, el director del setmanari d’esquerres Nosotros<\/em> (abril del 1935-juliol del 1936) va esser brutalment assassinat el 4 de setembre del 1936. Nomia Miquel Duran Rossell\u00f3 i era un exjesu\u00efta que, en paraules d’Antoni Togores, “despr\u00e9s d’abandonar el seminari prengu\u00e9 part activa dins la lluita dial\u00e8ctica contra la reacci\u00f3 local”. El seu germ\u00e0 Bartomeu fou assassinat un poc abans perqu\u00e8 no digu\u00e9 on s’amagava. Alguns col\u00b7laboradors de Nosotros<\/em>, com ara Antoni Amer Llodr\u00e0, batle de Manacor i dirigent d’Uni\u00f3 Republicana, i Jaume Lliteres Cardell, comunista i membre del Socors Roig Internacional, tamb\u00e9 moriren assassinats per la repressi\u00f3 dretana i feixista. D’altra banda, l’historiador Miquel Duran Pastor ha explicat, en el seu imprescindible Sicut Oculi. Un tiempo pasado que no fue mejor<\/em>, que encara a la postguerra els tribunals especials utilitzaven el setmanari Nosotros<\/em> per acusar els seus enemics pol\u00edtics. \u2028\u2028 A Pollen\u00e7a, el director d’Adelante<\/em> i regidor de l’Ajuntament arran del triomf estatal del Front Popular, Bartomeu Cabanellas Botia, va esser assassinat al terme de Calvi\u00e0 l’octubre del 1936. Tamb\u00e9 mor\u00ed a causa de la repressi\u00f3 el seu company i col\u00b7laborador d’Adelante<\/em>, Mart\u00ed Vicens Vilanova. Ambd\u00f3s pertanyien a Uni\u00f3 Republicana i s’havien destacat en la resist\u00e8ncia republicana que s’organitz\u00e0 a Pollen\u00e7a en l’inici de l’aixecament. El cas de Felanitx \u00e9s diferent, per\u00f2 encara que El Felanitxer<\/em> fos una publicaci\u00f3 moderada sota la direcci\u00f3 de Pere A. Reus Bordoy, aquest llicenciat en Dret i jutge de pau fou sotm\u00e8s a un consell de guerra i executat el 1938. Pel que fa a Inca, com han explicat els historiadors Arnau Company i Sebasti\u00e0 Serra, en el seu documentat article sobre la premsa republicana del per\u00edode 1931-1936 (publicat en les actes de les XXV Jornades d’Estudis Hist\u00f2rics Locals, el 2007), s’hi va publicar la revista Avance<\/em>, el juny-juliol del 1936. \u2028\u2028 El seu subt\u00edtol era Semanario de combate-Defensor de la clase obrera<\/em>. El director, el socialista Miquel Reyn\u00e9s Morey, va esser condemnat a pena de mort en un consell de guerra, si b\u00e9 la pena li fou commutada i romangu\u00e9 empresonat fins al 1944. Encara fou pitjor la sort de dos dels redactors, els anarquistes Gabriel Buades Pon\u00e7 i Lloren\u00e7 Beltran Salv\u00e0, afusellats el 1938 i el 1937, respectivament. A Porreres, el director de La Voz de Porreras<\/em> (abril del 1935-juliol del 1936), el mestre d’escola Miquel Ximelis Bisquerra, d’Esquerra Republicana Balear, va aconseguir amagar-se el juliol del 1936. Sembla que va apoderar-se d’una barca a Cala Llonga (Santany\u00ed), per\u00f2 degu\u00e9 desapar\u00e8ixer en alta mar, ja que no s’ha sabut res m\u00e9s d’ell. Tamb\u00e9 varen esser perseguits els directors i redactors d’altres publicacions com El Republicano<\/em> (Sineu), La Raz\u00f3n<\/em> (Algaida), Esquitxos<\/em> (tamb\u00e9 d’Algaida), Pedra Foguera<\/em> (Felanitx) i Uni\u00f3n Cultura<\/em> (S\u00f3ller). Aquestes revistes, en major o menor grau, analitzaven la realitat i eren cr\u00edtiques amb el poder establert. Precisament per aix\u00f2, els seus impulsors seran delmats a partir del juliol del 1936. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"