<\/p>\n
Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 12 d\u2019agost 2011) Segons la fe cristiana, Jes\u00fas \u00e9s el fill de D\u00e9u nascut per a salvar la humanitat. En el pat\u00edbul, Pon\u00e7 Pilat va fer inscriure “INRI<\/em>“. Ho desxifra l’evangeli de Joan: “Iesus Nazarenus, Rex Iud\u00e6orum<\/em>“. L’escarni de la corona d’espines s’arrodonia amb la vexaci\u00f3: rei! Sobta que els cat\u00f2lics refermin el burlesc nomenament d’un pag\u00e0 i en facin celebraci\u00f3 lit\u00fargica, sobretot quan profana la voluntat de la v\u00edctima. Potser trobaren poca cosa tenir per l\u00edder un fusteret de Natzaret i l’ascendiren a monarca per bastir una estructura on el Papa no ser\u00e0 pedra i fonament, sin\u00f3 Pr\u00edncep. La concepci\u00f3 jer\u00e0rquica capgira, en profit dels poderosos, el sentit de la vida de Jes\u00fas, al costat dels humils. Alfons XIII, per exemple, el maig de 1919 inaugur\u00e0 a Cerro de los \u00c1ngeles un monument amb la llegenda: “Reinar\u00e9 en Espa\u00f1a com m\u00e1s veneraci\u00f3n que en otras partes<\/em>“. Les tres primeres paraules figuren al peu del monument de 1944 a Monte Toro de Menorca. Arreu, uns nous Pilats (emperadors i dictadors) proclamaren rei d’Espanya a qui predicava que el seu regne no era d’aquest m\u00f3n.\u2028\u2028 A Felanitx, cada 8 de setembre, se celebrava al puig de Sant Salvador la festa de la Mare de D\u00e9u. L’any 1934 va caure en dissabte i la cosa va anar grossa. Enramellada i endiumenjada, davallaren la imatge a la Parr\u00f2quia i el bisbe Miralles proced\u00ed a la coronaci\u00f3 pontif\u00edcia. El Rector Mora, a canvi d’indulg\u00e8ncies, havia anat de casa en casa a captar anells, botonades d’or, cadenetes, polseres i doblers per fer ver\u00eddica la glosa de Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0 que, amb la m\u00fasica de l’himne Mari\u00e0, cantaria mig poble: “De Felanitx com a patrona\/ vos oferim corona d’or.\/ Cada joiell de la corona\/ \u00e9s un batec del nostre cor”. La festa continuaria el diumenge a la muntanya amb la inauguraci\u00f3 del monument a Crist Rei. Les cr\u00f2niques asseguren que mai no havia pujat tanta de gent a Sant Salvador. Molta era de Felanitx, per\u00f2 de Campos, Porreres, Santany\u00ed i Manacor hi va anar una gernaci\u00f3 i, de Palma, s’hi plant\u00e0 una gentada. Per devers la Capelleta, just quan comen\u00e7a a empinar la pujada, alg\u00fa va tirar tatxes i molts de cotxes varen foradar. El del bisbe Miralles va ser un dels afectats. Els ocupants, faldes a l’aire, varen haver de fer la caminada a peu, amb un bater de sol que torrava el cul a les llebres. “Cosa dels republicans felanitxers!” -es va dir-. Alg\u00fa especul\u00e0 si havia estat Rafel Estades Adrover. \u2028\u2028 A la gran esplanada no hi cabia una agulla. Havien parat un carret\u00f3 de gelats de pal (a Felanitx en diuen “polos d’aigua” i en Cordellina els anomenava “besos fr\u00edos<\/em>“), parades amb gorres d’el\u00e0stic amb visera per combatre la insolaci\u00f3, i centenars de ventalls “pai-pai”, un model que s’havia posat de moda i que es feia amb un cartr\u00f3 enganxat a una caramuixa xapada de per llarg. Molta de gent havia pujat amb cadires plegadisses i les havien col\u00b7locat en teringues per oir missa. El monument era imponent. Una figura en bronze, de cos sencer, presenta Jes\u00fas coronat amb el bra\u00e7 dret fent la salutaci\u00f3 romana imposada per Mussolini, que governava It\u00e0lia des de 1922, i per Hitler, que governava Alemanya feia poc m\u00e9s d’un any. La Falange, nascuda no feia un any l’octubre de 1933, adopt\u00e0 aquella salutaci\u00f3. \u2028\u2028 Molts de falangistes eren all\u00e0, uniformats. Despr\u00e9s de missa, la poetessa de Llucmajor, amb l’ajut d’una trompa, recit\u00e0 la can\u00e7\u00f3 i afeg\u00ed una glosa: “Verge de Sant Salvador\/ v\u00f3s que sou a penya forta\/ no permeteu que Mallorca\/ la governi cap tra\u00efdor!”. No anava per l’aleshores comandant militar de les Balears. No, Francisco Franco estava baves amb un rei de bronze fent la salutaci\u00f3 feixista. Just un mes despr\u00e9s: els fets d’octubre. I, en menys de dos anys, militars i falangistes atiaren la insurrecci\u00f3 armada, bene\u00efda per l’Esgl\u00e9sia.\u2028\u2028 El gener de 1937, despr\u00e9s d’intensa persecuci\u00f3, capturaren Rafel Estades: “El dia 3 de gener\/ damunt les 11 del dia\/ varen trobar s’esparter\/ dedins es llit de sa filla”. El fermaren al portal de la Sala. Els revoltats l’insultaren fins que el dugueren a Palma, al local de Falange que abans havia estat la Casa del Poble. Dia 15 de gener de 1937 l’assassinaren. L’endem\u00e0, l’identificaren dues persones al cementiri de Palma. Li havien clavat sis tatxes al cap. \u2028\u2028 Passaren els anys. Sobre milers d’assassinats, torturats, exiliats, empresonats i depurats regn\u00e0 un dictador que es passejava, sota pal\u00b7li, mentre els bisbes instaven els feligresos a cridar: “\u00a1Viva Franco y viva Cristo Rey<\/em>!”. El d\u00e8spota mor\u00ed al llit. La restauraci\u00f3 borb\u00f2nica que impos\u00e0, fermada i ben fermada, va cr\u00e9ixer condicionada per la por, els atemptats i els crims de la ultradreta. Destacaren els “guerrilleros de Cristo Rey<\/em>“, amb suport provat dels aparells repressors de l’estat. Avui ning\u00fa no gosa reclamar que s’apliqui la Llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica i es retiri aquell tu\u00e0utem que fa la salutaci\u00f3 feixista a Sant Salvador. L’extrema dreta ja no t\u00e9 necessitat de grupuscles. Se sent ben representada. T\u00e9 un partit pol\u00edtic que es nega a condemnar els crims del franquisme i continua la “cruzada nacional<\/em>” de clavar tatxes a la llengua de Ramon Llull; la mateixa amb la qual molts dels integrants d’aquest partit es varen nodrir des del pit de les seves mares; una ignom\u00ednia, una tudadissa o ambdues coses!<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"