{"id":1135,"date":"2011-08-06T19:49:26","date_gmt":"2011-08-06T17:49:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/?p=1135"},"modified":"2011-08-06T19:49:26","modified_gmt":"2011-08-06T17:49:26","slug":"la-doble-mort-dantoni-coll","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/2011\/08\/06\/la-doble-mort-dantoni-coll\/","title":{"rendered":"LA DOBLE MORT D’ANTONI COLL"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

BARTOMEU MESTRE SUREDA, BALUTXO<\/a><\/span><\/span><\/strong>\u00a0(http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/node\/view\/id\/202580, 5 d’agost)<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Antoni Coll i Prohens<\/span><\/strong> va donar nom a l’actual Carrera de San Jer\u00f3nimo de Madrid des del mes de novembre de 1936 fins a l’abril de 1939. Milit\u00e0 a les joventuts d’Esquerra Republicana al seu poble nadiu, Felanitx, fent costat a Pere Oliver i Domenge<\/strong>, Ernest Mestre<\/strong>, Miquel Massut\u00ed <\/strong>i tants d’altres republicans catalanistes felanitxers. Mor\u00ed metrallat per un tanc itali\u00e0 de la remesa que March<\/strong> compr\u00e0 a Mussolini<\/strong>. Ara els negacionistes espanyols q\u00fcestionen l’exist\u00e8ncia de l’heroi mallorqu\u00ed antifeixista de qui mai no sabran ni pronunciar el llinatge. L’article, publicat avui a la contracoberta del\u00a0DIARI DE BALEARS <\/em><\/strong>(http:\/\/dbalears.cat\/actualitat\/opinio\/la-mort-equivoca-d-antoni-coll.html<\/span><\/a>), apunta la vexaci\u00f3 que significa, malgrat la llei de\u00a0Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica,\u00a0veure l’avinguda dedicada a l’sponsor de\u00a0Franco i patrocinador de la revolta, mentre s’amaga el nom d’un\u00a0lluitador antifeixista, defensor de la llibertat i de la legalitat.<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0***<\/o:p><\/span><\/p>\n

Possiblement el carrer m\u00e9s emblem\u00e0tic de La Villa \u00e9s la Carrera de San Jer\u00f3nimo, de Puerta del Sol al Paseo del Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l’abril de 1939, port\u00e0 el nom del felanitxer Antoni Coll<\/strong>. Ara, un treball del Departament d’Hist\u00f2ria de la Universitat de Valladolid n’ha q\u00fcestionat l’exist\u00e8ncia i conclou que va ser un invent del servei de propaganda de la Rep\u00fablica per mantenir la moral durant la defensa de Madrid. El treball es titula La historia de Antonio Col<\/em> (sic) i, per adobar la tesi negacionista, esmenta el frac\u00e0s de la recerca del llinatge, el desconcert sobre la data de la mort i la similitud dels fets atribu\u00efts al protagonista amb l’escena, habitual del cinema b\u00e8l\u00b7lic, del film Els mariners de Kronstadt<\/em>, exhibit a Madrid i que explica la resist\u00e8ncia de Kotlin (una illa m\u00e9s petita que Cabrera al B\u00e0ltic), on uns soldats s’enfronten a l’artilleria enemiga.\u2028\u2028<\/o:p><\/span><\/p>\n

Qui era Antoni Coll? La primera refer\u00e8ncia period\u00edstica \u00e9s la de la seva mort en combat, metrallat des d’un tanc itali\u00e0, despr\u00e9s d’haver-ne destru\u00eft quatre. El diari ABC<\/em> de dia 9 de novembre de 1936 publica un article laudatori, “Antonio Col (sic), h\u00e9roe del pueblo”, que relata els fets. El mateix dia, EL SOL (“\u00d3rgano de expresi\u00f3n de la Democracia nacional”) narra l’heroica mort. L’endem\u00e0, a inst\u00e0ncia d’un comunicat en\u00e8rgic i oficial del “Ministerio de Marina”, la premsa desmenteix la mort. Tanmateix, dia 11 s’informa que va morir el dia abans. La resta de publicacions informen que la mort va ser dia 10 de novembre i, m\u00e9s o menys, coincideixen en el relat. A Cerro Blanco, al barri d’Usera, clau per les l\u00ednies del ferrocarril, els tancs italians comandats pel capit\u00e0 revoltat Vidal-Cuadras<\/strong>, que morir\u00e0 a l’acci\u00f3, s’acosten imponents a les trinxeres lleials a la Rep\u00fablica. \u00c9s dia 6 de novembre. Els defensors compten amb la Cent\u00faria 10 d’infanteria de marina de Figueres, a la qual pertany Coll, i el Batall\u00f3 de la FETE (Federaci\u00f3 de Treballadors de l’Ensenyan\u00e7a). Un jove s’arrossega cap al tanc i, quan \u00e9s a tir, llan\u00e7a una bomba de m\u00e0 a les cadenes. Dos dies despr\u00e9s, dia 8 de novembre, repetir\u00e0 l’acci\u00f3 i destruir\u00e0 quatre tancs m\u00e9s (cinc segons algunes versions) fins que \u00e9s metrallat. Despr\u00e9s de mort, altres soldats l’imiten amb \u00e8xit (Eleuterio Cornero<\/strong>, Joaquim Grau<\/strong> o Julio Carrasco<\/strong>, el qual s’exili\u00e0 i arrib\u00e0 a representar Fran\u00e7a davant de l’OTAN).\u2028\u2028<\/o:p><\/span><\/p>\n

La mort d’Antoni Coll va tenir una enorme i immediata repercussi\u00f3. Tothom el volia fer seu. El 12 de novembre, “Milicia Popular” present\u00e0 l’acci\u00f3 per afirmar que “los madrile\u00f1os no son cobardes”. El Quinto Regimiento<\/em> cre\u00e0 una companyia amb el seu nom. Es multiplicaren els roman\u00e7os sobre la seva gesta (“Escribi\u00f3 en el Cerro Blanco,\/ con sangre sobre la tierra,\/ Coll, mallorqu\u00edn generoso,\/ hechos dignos de epopeya<\/em>“); C\u00e9sar Vallejo l’esmenta (“Contemplemos a Coll, el palad\u00edn\/ en cuyo asalto cartesiano\/ tuvo un sudor de nube el paso llano<\/em>“). Dia 14 Trif\u00f3n Medrano<\/strong>, del Partit Comunista, fa un elogi p\u00fablic del soldat. Dia 15, Victorio Macho<\/strong>, l’escultor de les obres del Retiro, s’ofereix per aixecar un gran monument al mallorqu\u00ed. Dia 20 es penja a la Puerta de Alcal\u00e1 un cartell gegant d’homenatge i se li dedica el carrer del Congr\u00e9s de Diputats. Tot i que la brutalitat de la guerra apaivag\u00e0 el record del mariner, l’abril de 1938, amb motiu del Congreso Nacional de la Solidaridad<\/em>, organitzat per Socorro Rojo Internacional<\/em>, s’editaren 19 segells dedicats a persones distingides en la lluita contra el feixisme. Al costat de Th\u00e4elman<\/strong> i Garc\u00eda Lorca<\/strong>, hi ha Antoni Coll. El 12 d’octubre de 1938, el Diario del Ministerio de Defensa<\/em> publica: “Como recompensa a la ejemplar y meritoria actuaci\u00f3n del que fue cabo de Infanter\u00eda de Marina Antonio Col (sic), este ministerio concede al citado cabo el ascenso a los empleos de sargento y teniente con la antig\u00fcedad respectivamente de 6 de septiembre de 1936 y 9 de noviembre del mismo a\u00f1o, fechas en las que Col (sic) se distingui\u00f3 como primer antitanquista. Asimismo, se dispone que su nombre figure en la cabeza de la escala de tenientes del expresado cuerpo con la anotaci\u00f3n de H\u00e9roe de Usera<\/em>“. \u2028\u2028<\/o:p><\/span>\n<\/p>\n

Evidentment, Antoni Coll i Prohens va existir. Nascut dia 1 d’abril de 1915 al carrer Cala Figuera de Felanitx, milit\u00e0 a les Joventuts d’Esquerra Republicana i, com la totalitat d’afiliats del seu poble, era m\u00e9s proper a ERC que no a Izquierda Republicana<\/em> (en un document de l’\u00e8poca diuen que \u00e9s separatista). El juliol de 1936 feia el servei obligatori i s’apunt\u00e0 a les mil\u00edcies populars. Malgrat el renom assolit, ning\u00fa a Mallorca no en va poder cantar les gl\u00f2ries. Les hemeroteques romanen com a testimoni silent. L’ABC<\/em> del 14 de novembre de 1936 destaca la fotografia del sergent Jaume Roig<\/strong>, company i amic de Coll, explicant la gesta d’aquell antifeixista que s’enfront\u00e0 als carros blindats comprats a Mussolini<\/strong> per Joan March<\/strong>. La v\u00edctima ja no t\u00e9 carrer.<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

BARTOMEU MESTRE SUREDA, BALUTXO\u00a0(http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/node\/view\/id\/202580, 5 d’agost) \u00a0 Antoni Coll i Prohens va donar nom a l’actual Carrera de San Jer\u00f3nimo … M\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,1],"tags":[],"class_list":["post-1135","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","category-uncategorized",""],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1135"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1135\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}