\n<\/p>\n
Biel Florit<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 24 de juliol 2011) Aquest dilluns passat, dia 18 de juliol, se’n compliren 75 des que una colleta de generals amb m\u00e9s aiguardent i testosterona que cervell, i l’esquena ben coberta per una bona grapada de milions de les antigues pessetes ingressades a un banc de Londres per un financer que en tenia un sobrant i esperava fer-les retre, per si de cas la cosa anava malament i ho havien de donar a les cames, tot patriotisme, ells, tot amor a Espanya, ells, com un gra purulent premeren i feren rebentar un cop militar en contra de la Rep\u00fablica Espanyola, el r\u00e8gim establert democr\u00e0ticament, la legalitat, una certa, justa idea de progr\u00e9s. Com tots vost\u00e8s saben, la cosa degener\u00e0 cap a una cruenta guerra civil i molts, molts de morts, tant en els camps de batalla, com a la rereguarda, repres\u00e0lies, judicis sumar\u00edssims, “posades en llibertat” devers el torrent de Son Pardo o als murs del cementeri de Porreres, o a Son Coletes de Manacor…, tantes bales assassines, tanta carnisseria criminal. Tot plegat amb l’aval de la “Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Derechas Aut\u00f3nomas”, la CEDA que en deien, que feia no res havien estat derrotades a les urnes pel Front Popular i s’havien de treure l’espineta de qualque manera, i l’ajuda imprescindible de la “Falange Espa\u00f1ola y de las JONS”, per fer la feina bruta m\u00e9s que res, aquests darrers. Ah, i tamb\u00e9 amb el vistiplau i el suport del 99% de la jerarquia cat\u00f2lica, si us agrada el bescuit. Sense oblidar els tancs, armes, avions, tot el bagatge de matar d’en Hitler i en Mussolini, que aleshores en tenien un sobrant. Assegut al caf\u00e8 de Can Castell, a la pla\u00e7a dita del Fossar precisament, per all\u00f2 cementeri dels moros quan la conquesta, el mateix horabaixa del 18 d’enguany, amb llapis i paper, escric aquestes retxes i m’he sorpr\u00e8s a mi mateix confeccionant llistes dels que, segons la meva opini\u00f3 de garrut sineuer, a nivell local, conegud\u00edssim, encara avui en dia serien bons de conv\u00e8ncer d’agafar pistoles i matar, i d’altres que estar\u00edem destinats a morir. No s\u00f3n els mateixos temps per descomptat, la conjuntura internacional no s’arramba a aquella del 1936, per\u00f2 alerta, quan les coses v\u00e9nen mal donades, quan les crisis econ\u00f2miques s\u00f3n tan fondes que no se’ls veu el capdavall, quan la inseguretat laboral i l’atur escura tantes butxaques com ho fa en l’actualitat, els grups, els escamots d’extrema dreta solen revifar del verrim del fons dels pous negres on badallaven dins el llot de la hist\u00f2ria violenta i surten al carrer de bell nou, inicien la seva estulta per\u00f2 efica\u00e7 tasca emmerdadora. A tot Europa els darrers temps creixen, inflen com pixacans, augmenten perillosament els seus resultats electorals… Fins i tot a la nostra petita vila n’hem tengut proves fa molt poc de visitants tolerats sin\u00f3 convidats, posse\u00efdors d’una violenta niciesa, qu\u00e8 us he d’anar a contar que vosaltres no sapigueu. Cloure avui la col\u00b7laboraci\u00f3 amb una nova que m’ha arribat fa molt poc i m’ha sorpr\u00e8s fora mida, t\u00e9 m\u00e9s ferro que una encruia i est\u00e0 contrastada per dues fonts de molta solv\u00e8ncia. Es passeja per aig\u00fces mediterr\u00e0nies un iot anomenat com el model d’avi\u00f3 que llog\u00e0 el subvencionador Joan March Ordinas el 1936 per portar el genocida Franco des de Can\u00e0ries i donar el sus als escopeters, el Dragon Rapide<\/em>, vaixell propietat de Carlos March Delgado, n\u00e9t del fundador de la nissaga, fill de Joan March Servera, cos\u00ed de Carlos Delgado Truyols, exbatle de Calvi\u00e0 i actual conseller de Turisme i Esports. Dragon Rapide<\/em>, s’hi val coratge. I nassos. I moltes m\u00e9s coses que no dic per\u00f2 que tanmateix tots vost\u00e8s ja les tenen a la punta de la llengua.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"