<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>, 21 de juliol 2011) En el calendari del parlament espanyol hi ha un dia reservat a commemorar l’Holocaust i un altre a recordar les v\u00edctimes del terrorisme. Tanmateix no n’hi ha cap de dedicat a condemnar el cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil. Ni Bono ni la gran majoria de ses senyories del Pep\u00e9 i del PSOE tenen gaire inter\u00e8s a parlar-ne. Tampoc el govern del senyor Zapatero, en dues legislatures, no ha fet res per aportar just\u00edcia i claredat informativa entorn d’aquest per\u00edode. De les 2.346 fosses localitzades, \u00fanicament se n’han obert 231. De manera que, anem per on anem, tenim la certesa que trepitgem cad\u00e0vers. Els socialistes han disposat de vuit anys per a acabar amb el llegat franquista i s’han fet el desent\u00e8s. Per voluntat que hi posin, els historiadors del futur no entendran aquesta actitud, i ben segur que m\u00e9s d’un acabar\u00e0 afirmant que Franco era socialista. Perqu\u00e8 el virage \u00e0 droite<\/em> del PSOE no s’ent\u00e9n de cap manera. Reparem en el Valle de los Ca\u00eddos, la immoralitat continua dempeus. Hi estaria dempeus, el Valle, a l’Alemanya de Merkel, que \u00e9s una senyora de dretes…? O a la del socialista Brandt? Ni per broma! El Valle de los Ca\u00eddos \u00e9s un monument al feixisme i un homenatge perenne a dos dels seus s\u00edmbols m\u00e9s preuats, Jos\u00e9 Antonio i Don Francisco. Perqu\u00e8 la pila immensa d’ossos que s’amunteguen en els n\u00ednxols, no \u00e9s m\u00e9s que una excusa perqu\u00e8 el facher\u00edo parli de reconciliaci\u00f3 i d’altres hipocresies. Molts dels cad\u00e0vers que s’hi enterraren, s\u00f3n cad\u00e0vers segrestats, dels quals els familiars no en saben el parador i, per conseg\u00fcent, no donaren perm\u00eds perqu\u00e8 els traslladessin de tomba amb tres visques a Espanya i un senyal de la Creu. \u2028\u2028 He vist un document, datat el dia 12 de mar\u00e7 de 1959, en qu\u00e8 es detalla el lliurament al Patronato de la Santa Cruz del Valle de los Ca\u00eddos de les despulles de “Jorge Coll de San Mart\u00edn, nacido en Baleares, fallecido en Zalamea de la Serena el 30 de enero de 1939 como consecuencia de la guerra”. Naturalment, el seu nom era Jordi Coll; i el segon cognom, de San Mart\u00edn, deixeu-lo en un Sanmart\u00edn o un Santmart\u00ed. Ara b\u00e9, qui era Jordi Coll…? Va \u00e9sser un republic\u00e0 o feia part de l’Ej\u00e9rcito de Ocupaci\u00f3n, com s’anomenaven, ells mateixos, els colpistes. Cas d’haver estat un soldadet nacional o un falangista que feia m\u00e8rits, molt probablement la fam\u00edlia hauria sabut on reposava i hauria donat perm\u00eds perqu\u00e8 qued\u00e9s sota la protecci\u00f3 dels benedictins. Per\u00f2 el cad\u00e0ver que es va remetre des de Zalamea de la Serena a Cuelgamuros no t\u00e9 fam\u00edlia coneguda. Aleshores, podem suposar que correspon a un republic\u00e0. Jordi Coll, ho diu el document d’expedici\u00f3, va morir prop de Badajoz, a una zona for\u00e7a castigada pels darrers combats. A la primeria del trenta-nou, davant la caiguda imminent de Barcelona, l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 va iniciar una ofensiva a Extremadura.\u2028\u2028 Per la Granja de Torrehermosa, La Coronada, Valsequilla, Castuera, Zalamea… I a Zalamea de la Serena, el pen\u00faltim dia de gener, va morir Jordi Coll. Feia una setmana que plovia a bots i barrals, i les accions b\u00e8l\u00b7liques eren escasses. L’afusellaren, per tant…? Qui sap. En qualsevol cas, la seva hist\u00f2ria, tal com ens arriba setanta-cinc anys despr\u00e9s, plena d’interrogants i d’espais en blanc, posa sobre la taula la bestiesa que suposen el Valle, la repressi\u00f3, el franquisme… I tant de silenci. I tanta mentida. I tanta podridura moral que no podem arreplegar ni amb les dues mans.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"