\n<\/p>\n
(Diario de Mallorca<\/em>, 21 de juliol 011) Hi ha persones a qui els agrada escriure i n\u00b4hi ha d\u00b4altres que s\u00b4agraden quan escriuen. Entre aquestes darreres, l\u00b4\u00fas de les paraules adquireixen major valor perqu\u00e8, m\u00e9s que el que diuen, importa com s\u00f3n, com m\u00e9s estranyes millor. Per aix\u00f2 mateix, recollint el qualificatiu que el senyor Jord\u00e1, possiblement un dels millors representants dels segon grup a qu\u00e8 feia refer\u00e8ncia, m\u00b4atorga en tant que, segons ell, no som m\u00e9s que un pseudo historiador que t\u00e9 l\u00b4ocurr\u00e8ncia de comparar la pres\u00f3 de Can Mir amb “un campo de exterminio nazi en las Avenidas de Palma, suponemos que con c\u00e1maras de gas y hornos crematorios incluidos”. \u00d2bviament, el senyor Jord\u00e1 no em coneix i, per tant, tampoc coneix cap de les meves afirmacions p\u00fabliques en qu\u00e8 he manifestat que jo no som historiador. Ara b\u00e9, aix\u00f2 no li d\u00f3na cap dret a posar en dubte cap ni una de les p\u00e0gines de La pres\u00f3 de Can Mir amb comentaris despectius que no fan m\u00e9s que ferir la sensibilitat de les v\u00edctimes i de les seves fam\u00edlies, sobretot si, segons com sembla, ni s\u00b4ha molestat en llegir el llibre. Si ho hagu\u00e9s fet, hauria pogut comprovar com totes les informacions que hi apareixen estan sobradament contrastades amb testimonis orals i escrits, des de fonts ben diverses i diferents, d\u00b4entre les quals voldria destacar, pel seu alt valor testimonial, les procedents de l\u00b4arxiu del govern civil d\u00b4aquells anys (que, com probablement sap el senyor Jord\u00e1, estava encap\u00e7alat pels representants de l\u00b4Estat feixista) en qu\u00e8 es recullen les ordres d\u00b4empresonament o d\u00b4alliberament (moltes d\u00b4elles condemnes de mort disfressades de la paraula llibertat) que es signaven recollint les directrius que mesos abans havia dictat el general Mola: “Se tendr\u00e1 en cuenta que la acci\u00f3n ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, ser\u00e1n encarcelados todos los directivos de los partidos pol\u00edticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplic\u00e1ndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeld\u00eda o huelgas”. El mat\u00ed del 19 de juliol de 1936, el general Goded introdu\u00efa una variable nova a la repressi\u00f3 que estava a punt de comen\u00e7ar. Qualsevol persona que, amb fets o amb paraules, per acci\u00f3 o omissi\u00f3, s\u00b4opos\u00e9s al Movimiento, seria afusellada: “Resuelto a mantener inflexiblemente mi autoridad y el orden, ser\u00e1 pasado por las armas todo aquel que intente, en cualquier forma de obra o de palabra, hacer la m\u00e1s m\u00ednima resistencia al Movimiento Salvador de Espa\u00f1a”.\u2028 L\u00b4objectiu dels representants del nou estat, encap\u00e7alats pel general Franco, era l\u00b4eliminaci\u00f3 f\u00edsica i\/o social de tots els individus pertanyents a qualsevol entitat o instituci\u00f3 allunyada del Movimiento. Els empresonaments es feren en condicions lamentables, sense tenir en compte qualsevol component humanitari i les morts per malalties, mala alimentaci\u00f3, afusellaments o tretes es feren presents a tot arreu de l\u00b4illa i molt especialment a Can Mir, a les Avingudes, al bell centre de Palma.\u2028 \u00c9s ben evident, aix\u00ed com afirma el senyor Jord\u00e1, que a les avingudes de Palma no va haver-hi forns crematoris, per\u00f2 s\u00ed que cal recordar-li que a Manacor, just davant l\u00b4actual parc p\u00fablic, en el mateix indret on ara hi ha un carrer de varis carrils, col\u00b7locaven la gent en fila, els afusellaven i despr\u00e9s els cremaven en el mateix indret. Alguns d\u00b4ells, intencionadament, encara estaven vius quan els calaven foc. Ho deixaren de fer perqu\u00e8 els propis ve\u00efns es queixaren per la pudor que feia la carn cremada. M\u00e9s de 100 persones patiren aquesta mort per\u00f2, a m\u00e9s, cal que tamb\u00e9 recordi que, a Mallorca, els forns crematoris varen ser substitu\u00efts pels cementiris i les voreres de les carreteres, que serviren per amagar les v\u00edctimes de la inf\u00e0mia. Possiblement, m\u00e9s de 2.500 persones varen trobar la mort d\u00b4aquesta manera, amagant el crim durant la fosca i ocultant el cos del record i el respecte dels seus familiars. Els empresonats hagueren de patir una legislaci\u00f3 dur\u00edssima que establia c\u00e0stigs severs per a tots aquells que no seguissin les normes del “nou estat”.\u2028 L\u00b4objectiu darrer de la repressi\u00f3 franquista era aconseguir l\u00b4anihilaci\u00f3 de l\u00b4autoestima de les persones i sotmetre\u00b4ls als seus criteris. Era, ni m\u00e9s ni manco, aconseguir que deixessin de ser persones, tant als seus propis ulls com als de la resta de la societat. Ni m\u00e9s ni menys que el mateix objectiu que seguiren, anys despr\u00e9s, els nazis als camps de concentraci\u00f3.\u2028 Intentar reduir la q\u00fcesti\u00f3 a l\u00b4exist\u00e8ncia de forns crematoris respon a un intent pervers de desdibuixar la realitat, quasi de ridiculitzar-la o minimitzar-la la qual cosa \u00e9s una greu errada quan es viu en democr\u00e0cia. Con\u00e8ixer les coses i anomenar-les pel seu nom significa avan\u00e7ar en l\u00b4assimilaci\u00f3 i superaci\u00f3 d\u00b4un passat que, ens agradi o no, \u00e9s encara ben present. Equiparar-lo a “paparruchas” o a grups musicals \u00e9s una greu errada que nom\u00e9s es pot atribuir a desconeixement, a mala intenci\u00f3 o a paraules buides com aquelles a les que es referia Machado quan parlava de los “tenores huecos”. \u2028 La cr\u00edtica sempre \u00e9s positiva, per\u00f2 quan est\u00e0 fonamentada. Cercar el desprestigi o la frase graciosa a costa del patiment cert d\u00b4altres persones mai pot justificar-se. Desqualificar una persona a partir del titular d\u00b4un peri\u00f2dic denota un doble desconeixement dif\u00edcilment justificable: el primer, perqu\u00e8 fa refer\u00e8ncia a emetre un judici de valor sobre uns fets sense haver-se documentat abans; el segon, perqu\u00e8 oblida el senyor Jord\u00e1 que els titulars que li serveixen d\u00b4excusa per minimitzar el que altres historiadors com Preston qualifiquen com holocaust espanyol (suposo que aquest no pertany a la categoria dels “pseudos”) els col\u00b7loca la redacci\u00f3 del diari en qu\u00e8 ell publica els seus articles d\u00b4opini\u00f3 i no la persona entrevistada. Per\u00f2 com que estic ben segur que aquesta segona possibilitat \u00e9s ben coneguda pel senyor Jord\u00e1, li ajudar\u00e9 indicant que estic absolutament d\u00b4acord amb el t\u00edtol de l\u00b4entrevista: el que passava a Can Mir, enmig de Palma, seguia la sistem\u00e0tica que anys despr\u00e9s establiren els nazis impulsats per Hitler, el mateix l\u00edder respectat pel cap de la Falange mallorquina, el marqu\u00e9s de Zayas que, durant aquelles mateixes dates en qu\u00e8 funcionava Can Mir, presumia p\u00fablicament d\u00b4una fotografia on se\u00b4l podia veure assegut, aguantant una enorme fotografia d\u00b4Adolf Hitler.\u2028\u2028 Per tant, i per acabar, tan sols una consideraci\u00f3 i un afegit. Com autor del llibre, respecto enormement la cr\u00edtica, per\u00f2 no estic disposat a tolerar el desprestigi sense cap ra\u00f3. Les afirmacions del senyor Jord\u00e1, i el seu qualificatiu, em semblen una mostra de poc respecte i mala educaci\u00f3. Per\u00f2, el m\u00e9s ofensiu, i si se\u00b4m permet, del tot intolerable, \u00e9s que ridiculitzi el patiment de milers d\u00b4homes i dones que, avui encara, cerquen una ra\u00f3 i una explicaci\u00f3 per a tot el seu sofriment i, cregui\u00b4m, veure que persones tan importants i tan il\u00b7lustrades equiparen el seu patiment a “paparruchas” o corruptes, l\u00b4\u00fanic que fa \u00e9s mal. Res m\u00e9s, per ventura una reconsideraci\u00f3 o una disculpa. Per\u00f2, aix\u00f2 darrer suposaria una demostraci\u00f3 d\u00b4humilitat i no s\u00e9 si estem per la feina.\u2028 I ara l\u00b4afegit. Els “canarios”. El cap dels falangistes d\u00b4un poble de Mallorca, els vespres en qu\u00e8 sortien a fer una r\u00e0tzia deia al bar del seu poble que anaven a “cazar canarios”. Informaci\u00f3 contrastada. Ara en dir\u00edem assassinats. MANEL SU\u00c1REZ SALV\u00c0<\/span><\/strong>. VICEPRESIDENT DE MEM\u00d2RIA DE MALLORCA<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"