<\/p>\n
Amics i amigues,<\/span><\/p>\n \u00e9s un gran honor poder presentar-vos avui el Mur de la Mem\u00f2ria, un objectiu que Mem\u00f2ria de Mallorca (MdM) es va marcar i que avui \u00e9s ja una realitat; un espai p\u00fablic on es denuncia tot all\u00f2 que va passar; on les v\u00edctimes hi s\u00f3n presents; on les seves fam\u00edlies les poden recordar p\u00fablicament. Una exposici\u00f3 permanent que a partir d\u2019avui forma ja part del patrimoni del nostre poble. <\/span><\/span>Avui podem dir que <\/span>hem aconseguit retornar la identitat a les v\u00edctimes oblidades; podem dir que els nostres ja s\u00f3n a casa nostra. P\u00fablicament, davant tothom i amb orgull, avui les retornam a la societat.<\/span> <\/span> Vull donar les gracies a l\u2019Ajuntament de Palma perqu\u00e8, finalment, ha acceptat la nostra petici\u00f3 i cada un dels elements proposats; a la Fundaci\u00f3 del Memorial Democr\u00e0tic del Govern de les Illes Balears per la seva col\u00b7laboraci\u00f3; a l\u2019aparellador municipal, Miquel Gomila, per la direcci\u00f3 d\u2019obra; aix\u00ed com tamb\u00e9 al personal del cementiri de Palma que ens ha facilitat tota la documentaci\u00f3 que els hi hem sol\u00b7licitat per la recerca hist\u00f2rica. <\/span> \u00c9s aquest un projecte en qu\u00e8 ha participat un grup de persones per MdM, amb un grau d’implicaci\u00f3 i entusiasme admirable, a les quals estar\u00e9 sempre\u00a0agra\u00efda.<\/span><\/span> Totes les persones que composam el grup: arquitectes, picapedrers, escultors, familiars de v\u00edctimes, escriptors, historiadors i investigadors, hem treballat des del voluntariat; penso que \u00e9s de just\u00edcia dir-ho. Aquest memorial s\u2019ha fet per subscripci\u00f3 popular, pagada amb feina, perqu\u00e8 en democr\u00e0cia s\u00ed s\u00f3n possibles les vertaderes subscripcions populars, volunt\u00e0ries i llu\u00efres. Afortunadament no estam ja en temps dictatorials i ning\u00fa no s\u2019ha de sentir pressionat o angoixat per actuar lliurement en els projectes en els que creu. Per aix\u00f2, vull donar les gr\u00e0cies a cada una d\u2019aquestes persones : Als arquitectes del projecte, en Tom\u00e1s Bosch, Francisco Cifuentes, Jaume Mayol i Josep Quetglas. A la Cooperativa de picapedrers d\u2019en Miquel Mascar\u00f3. A Pere Josep Pasqual, que ha fet i ens ha cedit una r\u00e8plica del mural conegut com a \u201cMural d\u2019en Frau\u201d. Al grup de familiars de v\u00edctimes que han composat una de les escultures. A l\u2019escriptor i a l\u2019escriptora dels textos exposats, Lloren\u00e7 Capell\u00e0 i Margalida Capell\u00e0. Als autors de la recerca hist\u00f2rica, en la qual he tingut la sort i el plaer de participar, Manel Su\u00e1rez i Tomeu Gari. Vull agrair tamb\u00e9 l\u2019ajuda inestimable que he tingut per a la coordinaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 del projecte de les companyes Magdalena Jaume i Tonina Mercadal.<\/span><\/p>\n El Mur de la Mem\u00f2ria \u00e9s un espai senzill, per\u00f2 amb molts detalls que conviden el visitant a la reflexi\u00f3, amb elements simb\u00f2lics que paguen tribut a les v\u00edctimes. Elements que no ens allunyen de les injust\u00edcies que patiren, ni tampoc ens neguen l\u2019autoria dels agressors. En aquest Memorial es manifesta la innoc\u00e8ncia de les v\u00edctimes i es condemna els seus botxins. En aquest Memorial es revelen les idees i conviccions de les v\u00edctimes, el seu missatge continua viu i \u00e9s acceptat per la societat i institucions democr\u00e0tiques d\u2019avui. El projecte consta de dues \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3: el Mur de afusellaments i la Placeta de les fosses. Els dos espais pretenen mantenir viu el record i aixecar la veu contra l\u2019oblit, com advert\u00e8ncia sobre la no repetici\u00f3 en el present o en el futur dels errors del passat.<\/span><\/p>\n Des del primer moment hem volgut respectar la paret d\u2019afusellaments, el mur visible i net, com a refer\u00e8ncia hist\u00f2rica. Les pedres del mur nues com a testimoni de l\u2019assassinat de persones. Hem volgut crear empatia entre v\u00edctima i visitant; a partir d\u2019ara ja no sols contemplarem el Mur des de fora i com espectadors, sin\u00f3 que, per visitar-lo, hi haurem d\u2019entrar i situar-nos d\u2019esquena a la paret, com les v\u00edctimes abans de morir. Els bancs estan col\u00b7locats davant les planxes de ferro que ens revelen la identitat de les persones assassinades. Dins el Mur, podrem veure amb detall les escultures; a l\u2019entrada hi trobarem el logotip de l\u2019Ajuntament de Palma i una r\u00e8plica del \u201cMural d\u2019en Frau\u201d. L\u2019original d\u2019aquest mural fou iniciativa d\u2019Andreu Ramis Pasqual i dissenyat per Jaume Ramis Sureda. Als peus de la escultura, una placa amb el nom de Mem\u00f2ria de Mallorca.<\/span><\/p>\n Els autors de les altres dues escultures s\u00f3n el grup de treball i els familiars de les v\u00edctimes: una cadira buida de bronze situada devora la paret d\u2019afusellaments que representa als absents, els que ja no hi s\u00f3n. Altres persones hi veuen la figura del Batle de Palma, que mor\u00ed en aquest indret, assegut per estar molt malat, la solitud de la v\u00edctima o l\u2019espera de les mares dels fills que mai tornaran. Cada element convida a la reflexi\u00f3 i cada persona segur hi trobar\u00e0 un referent. L\u2019altra escultura \u00e9s un caramull de roba fet en bronze, composada per un grup de familiars de v\u00edctimes que han utilitzant com element escult\u00f2ric peces de la pr\u00f2pia roba dels seus essers estimats. Est\u00e0 situada a la Placeta de les fosses. \u00c9s el lloc on eren enterrades moltes v\u00edctimes i on acudien les seves fam\u00edlies a demanar per elles. El Cementiri Municipal de Palma fou, junt amb els de Manacor i Porreres, un dels llocs m\u00e9s representatius de la repressi\u00f3 feixista contra la poblaci\u00f3 civil a Mallorca, i es convert\u00ed per a molts dels familiars dels assassinats en referent i lloc obligat de recerca. Les v\u00edctimes, assassinades extrajudicialment, eren enterrades despullades i les seves robes exposades p\u00fablicament. Aquest fet el tenim documentat en certificats de persones trobades mortes violentament sense identificar o en documents trobats recentment per MdM al Jutjat Militar de Palma. S\u00f3n edictes procedents dels jutjats que s\u2019exposaven p\u00fablicament a llocs determinats del cementiri. Sobretot dones de tots els indrets de l\u2019illa, entre caramulls de robes plenes de sang, cercaven les dels seus fills, pares, germans… Les v\u00edctimes eren enterrades a uns clots, a prop de les t\u00e0pies del cementiri, denominats \u201cHoyos\u201d, com consta als llibres d\u2019entrades del cementiri, sense especificar res m\u00e9s. Molts dels seus familiars no els pogueren identificar ni donar-los un enterrament digne. Els impediren elaborar el dol per la mort dels seus \u00e9ssers estimats durant la guerra i posterior dictadura. Hem volgut, amb la creaci\u00f3 d\u2019aquest espai, retre homenatge al patiment dels familiars de les v\u00edctimes.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n Per situar hist\u00f2ricament el Memorial, hi hem incorporat dos textos explicatius clars i definits. En lleguir-los entenem i sabem perfectament de qui i de qu\u00e8 parlen; ni exageren ni tampoc minimitzen els fets, senzillament conten el que va passar a Mallorca durant els anys de la guerra civil i la dictadura franquista. En el Mur, el text de Lloren\u00e7 Capell\u00e0 i, a la Placeta, el de Margalida Capell\u00e0; els dos autors els han cedit a l\u2019Associaci\u00f3 per aquets fi. Vull destacar la sensibilitat i la emoci\u00f3 que transmeten; ben segur que ens ajudaran a assolir un dels nostres drets: el coneixement de la veritat de l\u2019historia que ens han robat i que avui, sense por i sense complexes, recuperam.<\/span><\/p>\n L\u2019element principal del Mur de la Mem\u00f2ria s\u00f3n les planxes de ferro situades davant el Mur amb la identitat de les v\u00edctimes. Per a la recerca hist\u00f2rica, hem consultat pr\u00e0cticament tota la bibliografia de la guerra civil a Mallorca, aix\u00ed com tamb\u00e9 els arxius municipals de gaire b\u00e9 tots els pobles de l\u2019illa, els llibres dels cementiris, els arxius de la Pres\u00f3 Provincial, els arxius del Jutjat Militar, l\u2019arxiu del Regne de Mallorca, fonts orals i documentaci\u00f3 aportada pels familiars de les v\u00edctimes. Hem aconseguit una relaci\u00f3 de 1.560 persones que ja estan inscrites, juntes i per ordre alfab\u00e8tic, sense cap distinci\u00f3 entre elles, com segurament els hagu\u00e9s agradat, perqu\u00e8 sabem que cercaven la igualtat i la solidaritat; per aix\u00f2 dic que aquest memorial revela les conviccions de les v\u00edctimes. El mateix fet de que sigui un espai sense luxes, un espai senzill, un espai per pensar, per aprendre, per denunciar injust\u00edcies, \u00e9s un clar indicador de la seva personalitat. \u00c9s realment impactant veure la relaci\u00f3 dels seus noms tots junts, commou i a la vegada denuncia la magnitud dels assassinats. Un memorial amb totes les v\u00edctimes del feixisme relacionades amb Mallorca, inclosos els mallorquins exterminats als camps nazis, aix\u00f2 no s\u2019havia fet mai. Cada poble hauria de tenir el seu memorial, i de fet n\u2019hi ha que ja el tenen, per\u00f2 aquest \u00e9s un memorial que recull totes les v\u00edctimes del feixisme del conjunt dels pobles de l\u2019illa, un memorial que ens uneix al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comunitat. Avui \u00e9s per tant una fita hist\u00f2rica per Mallorca.<\/span><\/p>\n Ha estat una investigaci\u00f3 complexa i dificultosa, amb documents defectuosos, en mal estat de conservaci\u00f3 o destru\u00efts, documents oficials que en ocasions no s\u2019ajusten als fets reals. La relaci\u00f3 de noms es va exposar durant un mes a la plana web de l\u2019Ajuntament de Palma, amb la intenci\u00f3 de poder fer-ne esmenes i contrastar, aportar o sol\u00b7licitar informaci\u00f3. Per les correccions de la base de dades, hem comptat amb l\u2019ajuda de companys investigadors de diferents municipis i amb aportacions testimonials i documentals de familiars de v\u00edctimes; gr\u00e0cies tamb\u00e9 a cada un d\u2019ells. Crida l\u2019atenci\u00f3 una de les planxes de ferro en la qual estan inscrites les v\u00edctimes com a \u201chome\u201d o \u201cdona\u201d i al costat la data de la seva mort. Es tracta de persones sense identificar; una bona part d\u2019elles eren milicians i milicianes antifeixistes que quedaren per les costes de Manacor quan reembarcaren les tropes republicanes, el mes de setembre de 1936. Presoners de guerra que no moriren en combat; foren afusellats poc despr\u00e9s de la seva captura per les tropes feixistes. Entre ells hi havia 5 infermeres de la Creu Roja; coneixem la identitat de 4 d\u2019elles; tamb\u00e9 la identitat d\u2019alguns dels milicians; tenim documents escrits pels mateixos feixistes amb el nombre d\u2019afusellats; coneixem tamb\u00e9 la data aproximada de la seva mort; per\u00f2 dissortadament no coneixem la majoria dels seus noms. Vull aprofitar per donar la benvinguda a familiars d\u2019alguns dels milicians reconeguts, que han vingut des de Catalunya; tamb\u00e9 a fam\u00edlies de Menorca i d\u2019Eivissa, que s\u00f3n aqu\u00ed avui per compartir aquest dia tan especial amb nosaltres; gr\u00e0cies i benvinguts.<\/span><\/p>\n Per altre part, i continuant amb la recerca hist\u00f2rica, ens trobem als registres civils i als llibres del cementiri de l\u2019illa persones sense identificar, mortes violentament i que no tenen segones inscripcions; per tant s\u00f3n encara avui desconegudes; tamb\u00e9 els hem introdu\u00efdes a la relaci\u00f3; totes moriren assassinades per la repressi\u00f3 feixista.<\/span><\/p>\n Cal seguir endavant amb la investigaci\u00f3; afortunadament tenim l\u2019ajuda d\u2019investigadors i historiadors que treballen amb el moviment memorial\u00edstic, persones que creuen en els principis que la nostra associaci\u00f3 defensa: Veritat, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3. \u00c9s una feina molt dificultosa, a vegades no reconeguda, no renumerada en moltes ocasions i q\u00fcestionada tamb\u00e9 en moltes altres. Els vull agra\u00efr des d\u2019aqu\u00ed la seva dedicaci\u00f3 i el seu comprom\u00eds amb les v\u00edctimes del franquisme.<\/span><\/p>\n La nostra intenci\u00f3 \u00e9s publicar aquesta investigaci\u00f3 una vegada acabada, amb l\u2019explicaci\u00f3 del significat del Memorial i amb els noms de totes les persones que hi han participat, citant les fonts consultades i els companys que ens han ajudat per a la recuperaci\u00f3 dels noms de les v\u00edctimes. MdM est\u00e0 en aquets moments treballant en tots els procediments hist\u00f2rics de les causes franquistes del Jutjat Militar; estam trobant documents in\u00e8dits amb molta informaci\u00f3; volem aportar i ampliar el m\u00e0xim la biografia de les v\u00edctimes. Eren persones que varen viure entre nosaltres, que tenien un ofici, uns ideals, unes il\u00b7lusions… i tenien un nom, i no hi ha res m\u00e9s personal que el nom propi. El nom \u00e9s el que permet identificar a les persones, forma part de la seva identitat individual. Recuperar-los ajuda a humanitzar a les v\u00edctimes, no podem permetre que les seves vides, els seus ideals, els seus noms i el seu patiment siguin esborrats per sempre de la nostra historia. El Mur de la Mem\u00f2ria forma part de les mesures encaminades a preservar de l\u2019oblit la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i evitar que sorgeixin tesis revisionistes o negacionistes.<\/span><\/p>\n Dins el projecte global que presentam avui, n\u2019hi ha un espec\u00edfic educatiu; \u00e9s tracta de posar en marxa visites guiades al Memorial, acompanyades per testimonis i familiars de les v\u00edctimes, dels instituts de secundaria; en aquest sentit, i abans de la inauguraci\u00f3, ja hem tingut peticions de centres escolars. Pensam que \u00e9s molt positiu que aquest espai serveixi per aprendre sobre la hist\u00f2ria que ens han robat\u00a0 <\/span>i a la vegada sigui el lloc on les joves generacions aprenguin a estimar i respectar els Drets Humans. Aix\u00ed mateix ens consta que el Memorial ja ha estat visitat per grups de persones; aix\u00f2 demostra que la ciutadania ja s\u2019ho est\u00e0 fent seu, per la qual cosa ens hem de sentir molt satisfetes i satisfets. El 1 d\u2019abril del 2009 va fer 70 anys que va acabar la guerra civil, per\u00f2 no va acabar per tothom; per uns va continuar amb m\u00e9s for\u00e7a, perderen tots els drets, els recordaren durant molt de temps que eren els perdedors. \u00c9s tamb\u00e9 un dels nostres objectius; amb la creaci\u00f3 del Memorial que acabi definitivament i aix\u00ed comen\u00e7ar el proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 entre v\u00edctimes, societat i institucions d\u2019avui. Volem recordar en aquest sentit que la reconciliaci\u00f3 no \u00e9s un deure, com molts ens han volgut fer creure, sin\u00f3 un dret, i que les v\u00edctimes del franquisme no han tingut el suports necessaris per poder-lo fer efectiu. Entre altres mesures, per aconseguir-ho necessiten del reconeixement p\u00fablic del seu ideari, de la seva lluita i del seu patiment. Principalment per les v\u00edctimes i els seus familiars, per\u00f2 tamb\u00e9 per la societat mallorquina en general, la creaci\u00f3 del Mur la Mem\u00f2ria representa el reconeixement dels fets i l\u2019inici del dol p\u00fablic, i conseg\u00fcentment de la pau interior tant desitjada per tots els que directa o indirectament patiren la repressi\u00f3, i que se\u2019ls ha negada durant m\u00e9s de 70 anys. Demanam al nou Govern de l\u2019Ajuntament de Palma que manifesti p\u00fablicament que protegir\u00e0 el Mur de la Mem\u00f2ria com a part del nostre patrimoni. Exigim que les noves autoritats respectin cada un dels elements que composen el Memorial; si no \u00e9s aix\u00ed, s\u2019agredir\u00e0 de nou la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes i s\u2019obriran, no sols les velles ferides, sin\u00f3 ferides noves a les generacions actuals. Si, pel contrari, aquest lloc, amb tots els seus elements, \u00e9s respectat per les institucions, i nom\u00e9s si \u00e9s aix\u00ed, podrem comen\u00e7ar a <\/span>parlar de <\/span>reconciliaci\u00f3; els nostres fills, els nostres nets, podran mirar el passat sense ranc\u00fania, podran parlar del passant sense por de ferir o ser ferits, ho podran fer sense vergonya i en total llibertat. El Mur de la Mem\u00f2ria romp el cord\u00f3 de l\u2019oblit consentit que encara avui ens uneix als vergonyosos fets que succe\u00efren a Mallorca durant els anys de la guerra<\/span> civil. <\/span>Esperam sincerament que ens ajudi a reflexionar sobre el que mai m\u00e9s ha de tornar a passar i a estimar els valors democr\u00e0tics de Just\u00edcia i Llibertat que defensaren les persones que avui, ara i per sempre, ja hi s\u00f3n aqu\u00ed representades. Maria Ant\u00f2nia Oliver. Mur de la Mem\u00f2ria, 28 de maig 2011 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"