<\/p>\n
Lloren\u00e7 Capell\u00e0<\/span> (Diari de Balears<\/em>,15 desembre 2011) <\/p>\n MEM\u00d2RIA I CASUALITAT\u2028 Coincidint amb la instal\u00b7laci\u00f3 al cementiri de Palma de les plaques amb els noms de les persones assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil, Cort va col\u00b7locar un faristol a la Feixina per tal de justificar el manteniment del mon\u00f2lit en mem\u00f2ria del creuer Baleares, enfonsat per l’esquadra republicana prop de Cartagena. El monument -al marge de la significaci\u00f3 emotiva que pogu\u00e9s tenir per als parents de les v\u00edctimes- simbolitzava i simbolitza l’exaltaci\u00f3 del feixisme. De manera que l’Ajuntament no podia triar un dia pitjor per a contextualitzar-lo, encara que degueren pesar raons d’oportunisme i de t\u00e0ctica pol\u00edtica, per all\u00f2 de rentar la cara als sectors de dreta que arrufen el nas amb la moguda del cementiri. Nanda Ramon va acudir als dos indrets. A la Feixina va fer una defensa de la contextualitzaci\u00f3 hist\u00f2rica de l’espai tot fent un poti-poti entre els mariners del Baleares i les v\u00edctimes de totes les guerres del m\u00f3n, en un intent impossible de conferir legitimitat democr\u00e0tica al monument. I en el cementiri, va reivindicar els morts de la Rep\u00fablica sense reparar que un m\u00ednim exercici de coher\u00e8ncia amb el discurs de la Feixina l’obligava a defensar la reincorporaci\u00f3 a les plaques que ha dissenyat l’Associaci\u00f3 de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica dels noms de tots aquells que moriren per enderrocar-la, tal com proposa el Facher\u00edo Un\u00edo d’arreu d’Espanya i, per suposat, la col\u00f2nia balear de Flechas, Pelayos i Lulianos. En conclusi\u00f3, no es pot dir missa i repicar campanes. I ho dic pensant en tot l’equip de govern municipal, no exclusivament en Nanda Ramon, perqu\u00e8 seria injust que la prenguessin pel sac dels cops. PLACA I RECORDAN\u00c7A\u2028 La placa que acaba de situar Cort a la Feixina diu que la pir\u00e0mide d’Ortells “ens recorda els centenars de milers de v\u00edctimes d’aquell per\u00edode i, singularment, les vinculades a la singladura del creuer: els morts, els desapareguts i els ferits en els enfonsaments i els bombardejos, els milers de refugiats durant l’evacuaci\u00f3 de M\u00e0laga i els centenars de mariners morts a bord del vaixell”. I el moix de na Catoi…? Tamb\u00e9. \u00c9s a dir, tothom t\u00e9 cabuda en el mateix sac. Paul Preston, en el seu darrer llibre, fa refer\u00e8ncia a la gent que fugia de moros i legionaris, per la carretera de M\u00e0laga a Almeria, bombardejada, des de la mar, pel creuer Baleares. Diu: “Se vieron escenas de madres muertas con beb\u00e9s todav\u00eda mamando de sus pechos, de ni\u00f1os muertos y otros perdidos en mitad de la confusi\u00f3n”. Preston parla de 3.000 morts en 175 quil\u00f2metres de carretera. I atribueix al metge canadenc Norman Bethune la descripci\u00f3 dels vells que s’asseien a la vorera i tancaven els ulls a l’espera de la mort. O la dels infants “descalzos, con los pies hinchados hasta duplicar su tama\u00f1o normal, que lloraban indefensos, de dolor, de hambre y de cansancio”. Doncs b\u00e9, sobre aquest seguici de gent desesperada i desarmada queien, de manera implacable i sistem\u00e0tica, les bombes del Baleares, cosa que reconeix la placa de Cort en dir que esdev\u00e9 el primer cas del m\u00f3n de bombardeig aeronaval de columnes de refugiats. Parlem, per tant, d’una acci\u00f3 criminal…? D’un crim de masses indefenses? Exactament. Aleshores qu\u00e8 pret\u00e9n la contextualitzaci\u00f3…? D’aix\u00f2 se’n diu embullar fil. PER QU\u00c8? PER QU\u00c8…?\u2028 No sols \u00e9s Mourinho qui planteja perqu\u00e8s sense resposta. Els perqu\u00e8s de Mourinho s\u00f3n com el belar d’ovella, un so mon\u00f2ton sense gr\u00e0cia. Els perqu\u00e8s que plantegen els ciutadans, davant l’actuaci\u00f3 de Cort a la Feixina, s\u00f3n for\u00e7a m\u00e9s punyents, at\u00e8s que no acaben d’entendre de qu\u00e8 va la cosa. La placa que s’acaba d’afegir al conjunt, no \u00e9s una placa, sin\u00f3 un llibre. Vull dir que es tracta d’un discurs llargu\u00edssim, for\u00e7a ben estructurat, amb qualque error de pes com \u00e9s el d’afirmar que l’enfonsament del Baleares va causar una profunda commoci\u00f3 social. O hem de creure que en va causar tanta que fins i tot els presos pol\u00edtics aportaren de bon grat el seu \u00f2bol per a sufragar el monument…? Deixem-ho estar, perqu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria d’una gran hipocresia. La realitat \u00e9s que la placa que s’ha afegit a la Feixina, m\u00e9s que aclaridora del perqu\u00e8 del conjunt, n’\u00e9s justificativa. S’ha d’entendre, tamb\u00e9, com un intent desesperat de l’esquerra de recuperar part dels vots perduts. L’enquesta de l’IBS publicada per UH divendres passat \u00e9s demolidora per a les seves aspiracions. El conservador Mateu Isern \u00fanicament ha sabut dir, en tota la campanya, algun t\u00f2pic sobre l’\u00fas del catal\u00e0 i del castell\u00e0 a l’Administraci\u00f3. De manera que si guanya, ho far\u00e0 de rebot. Guanyar\u00e0 el desenc\u00eds. Tot all\u00f2 que afecta mem\u00f2ria hist\u00f2rica en fa part. La Feixina ja no t\u00e9 remei. I el Mur de la Mem\u00f2ria s’inaugurar\u00e0 passades les eleccions. No m’atreveixo a augurar-ne el futur.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"