![](\"http:\/\/www.memoriadelesilles.org\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/350-memoria.jpg\")
<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica es manifest\u00e1 el febrer de 2009 davant l’Audi\u00e8ncia. Foto: J.Llad\u00f3 L’Associaci\u00f3 per a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de Mallorca ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg<\/strong> en la qual sol\u00b7licita empar i tutela judicial efectiva, perqu\u00e8 considera que s’ha vulnerat aquest dret a fam\u00edlies de v\u00edctimes del franquisme. Concretament, a parents dels desapareguts que foren represaliats i enterrats a la fossa comuna de Calvi\u00e0. L’objectiu \u00e9s dur a terme l’exhumaci\u00f3 de l’esmentada fossa. El misser de l’associaci\u00f3, Bartomeu Oliver, est\u00e0 a l’espera que Estrasburg li contesti si ha acceptat a tr\u00e0mit la demanda. \u2028\u2028L’escrit apunta que, en l’Espanya dels anys 40, nombrosos detinguts de caire pol\u00edtic no foren presentats davant un tribunal. De fet, milers de persones haurien estat mantingudes en situaci\u00f3 de detenci\u00f3 administrativa, sense cap control judicial. La demanda assenyala que, segons “xifres oficials del r\u00e8gim franquista, sens dubte inferiors a la realitat, es reconeixen 62.000 persones” arrestades entre 1940 i 1941<\/strong>. Tamb\u00e9 indica que aquestes detencions arbitr\u00e0ries i les terribles condicions a les quals foren sotmesos els presos constitueixen violacions flagrants dels drets humans. Un seguit de denegacions\u2028<\/span><\/strong>\u2028 Cal recordar, per\u00f2, que Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong> ha hagut de rec\u00f3rrer a Estrasburg despr\u00e9s que els tribunals competens a Palma, Balears i l’Estat espanyol desestimassin les seves peticions. L’associaci\u00f3 present\u00e0 un escrit el juny de 2009 en qu\u00e8 demanava la declaraci\u00f3 de diversos familiars de v\u00edctimes del franquisme i tamb\u00e9 la declaraci\u00f3 de dos perits, en relaci\u00f3 al procediment que obr\u00ed el fiscal Baltasar Garz\u00f3n per a l’obertura de fosses comunes de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. \u2028\u2028Ja des de Madrid, Garz\u00f3n havia autoritzat l’exhumaci\u00f3 de 19 d’aquestes fosses, entre les quals les de Calvi\u00e0 i Porreres, despr\u00e9s de declarar-se competent per investigar les den\u00fancies que el desembre de 2006 realitz\u00e0 Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica. Malgrat aquesta decisi\u00f3, el jutge de l’Audi\u00e8ncia<\/strong> dict\u00e0 el 2008 una interlocut\u00f2ria en qu\u00e8 s’inhibia d’aquest procediment obert per ell mateix i declarava la responsabilitat de les actuacions a favor dels jutjats territorials on es trobaven les esmentades tombes. \u2028\u2028Aleshores, el Jutjat d’Instrucci\u00f3 10 de Palma<\/strong>, comandat per la magistrada Carmen Abrines, es f\u00e9u c\u00e0rrec de les dilig\u00e8ncies pel que feia a la possible exhumaci\u00f3 de fosses comunes de la Guerra Civil a Calvi\u00e0. Abrines arxiv\u00e0 aquesta causa en una altra interlocut\u00f2ria i apunt\u00e0 que l’Administraci\u00f3 de just\u00edcia no hi t\u00e9 “compet\u00e8ncia i no pot dedicar els seus recursos a aquesta noble tasca, ja que no t\u00e9 capacitat per iniciar un proc\u00e9s que t\u00e9 com a finalitat identificar les v\u00edctimes de la repressi\u00f3 i localitzar les fosses comunes i els llocs d’enterrament on se’n pogueren trobar les restes”. Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong> recorregu\u00e9 a l’Audi\u00e8ncia Provincial, que tamb\u00e9 desestim\u00e0 el cas. Posteriorment, present\u00e0 un recurs davant el Tribunal Constitucional, igualment sense \u00e8xit. L’\u00fanica sortida que li quedava era adre\u00e7ar-se al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Fosses comunes i morts\u2028<\/span><\/strong>\u2028 A Mallorca hi ha localitzades un total de 23 fosses comunes, les m\u00e9s grans de les quals s\u00f3n les de Palma, Porreres, Manacor i Calvi\u00e0<\/strong>. Segons Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, s’han trobat 1.188 cad\u00e0vers, 666 dels quals han estat identificats i 528 resten an\u00f2nims. Oliver apunta, en aquesta demanda presentada a Estrasburg, que “la Convenci\u00f3 internacional per la protecci\u00f3 de totes les persones contra les desaparicions for\u00e7oses, de 20 de desembre de 2006, signada per l’Estat espanyol el setembre de 2007, assenyala que “una desaparici\u00f3 for\u00e7osa \u00e9s l’arrest, detenci\u00f3, segrest o qualsevol altra forma de privaci\u00f3 de llibertat<\/strong> que sigui obra d’agents de l’Estat o de persones o grups de persones que actuen amb l’autoritzaci\u00f3 i el suport o l’aquiesci\u00e8ncia de l’Estat, seguida de la negativa a recon\u00e8ixer aquesta privaci\u00f3 de llibertat o de l’encobriment de la sort o dest\u00ed de la persona desapareguda, a qui s’hauria tret de la protecci\u00f3 de la llei”. \u2028\u2028Aix\u00ed mateix, l’escrit recull que, segons la Convenci\u00f3 de Ginebra<\/strong>, “les fam\u00edlies tenen dret a con\u00e8ixer quina ha estat la sort dels seus parents”.La batalla judicial per obrir la resta de fosses comunes de Mallorca es mant\u00e9 a hores d’ara al Tribunal Suprem. Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica tamb\u00e9 espera la resoluci\u00f3 del jutjat de Manacor, que podria acceptar l’obertura de fosses o b\u00e9 arxivar el cas.<\/span>