<\/p>\n
La coral “VINT-AND-SING”, de l’escola de M\u00fasica Ireneu Segarra (Ciutat de Mallorca), far\u00e0 2 concerts en qu\u00e8 interpretar\u00e0<\/span>, <\/span>entre altres peces, la can\u00e7\u00f3 Nadal dins can Mir<\/span><\/strong> (m\u00fasica popular catalana i lletra de Lloren\u00e7 Maria Duran i Coli). Els concerts seran: \u2022\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>diumenge 24 d’abril<\/span><\/strong> de 2011, a les 20.00 h, a l’auditori de la fundaci\u00f3 Pilar i Joan Mir\u00f3. Ciutat de Mallorca<\/span> \u2022\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span>dilluns 25 d’abril<\/span><\/strong> de 2011, a les 18.00 h, a l’esgl\u00e9sia de Sant Jeroni. Ciutat de Mallorca<\/span><\/p>\n Lloren\u00e7 Maria Duran i Coli<\/span> va n\u00e9ixer a Inca el 1903 i va morir a ciutat de Mallorca el 1986.<\/span> Fill de llibreter, editor i poeta, va estudiar magisteri i f\u00e9u de mestre Estatal a Talltendre (Cerdanya), 1925, i a Sencelles, 1929-1936.<\/span> En esclatar el “Movimiento” fou empresonat al vaixell-pres\u00f3 Jaime I; despr\u00e9s el dugueren a la pres\u00f3 improvisada de Can Mir (magatzem de fustes, que estava situat all\u00e0 on actualment hi ha el cine “Augusta”). M\u00e9s tard el dugueren al camp de concentraci\u00f3 de Can Farineta, a ses Salines.<\/span> Recobr\u00e0 la llibertat el juny de 1937. Per\u00f2 havia perdut la seva pla\u00e7a de mestre, com tants d’altres.<\/span> El poema Nadal dins Can Mir<\/em> fou compost el desembre de 1936, quan Duran va rebre la cistella que habitualment els familiars feien arribar als qui es trobaven empresonats, sovint gr\u00e0cies a la complicitat d’algun guardi\u00e0 de bons sentiments o d’idees criptoesquerranes. Duran hi fa una glossa de la coneguda nadala catalana “Qu\u00e8 li darem an el Noi de la Mare“<\/em><\/span>. No \u00e9s estrany que despr\u00e9s de reflexionar sobre la seva situaci\u00f3, havent evocat les figures del seu pare, la seva esposa i els seus dos fillets, el menjar no li pass\u00e9s per la boca, per bo que fos, desitjant que la pau arrib\u00e9s ben aviat.<\/span> (<\/span>Resum extret del llibre (fulls 397-401) MASSOT i MUNTANER, Josep, Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears,<\/em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat, n\u00famero 94, (Montserrat 1990)<\/span> \u2028El poema a continuaci\u00f3 est\u00e0 transcrit a partir del full 411 del mateix llibre) Nadal dins Can Mir<\/span><\/strong> Qu\u00e8 li darem an el Noi de la Mare<\/span><\/em> qu\u00e8 li darem que li s\u00e0piga bo?<\/span><\/em> Panses i figues i anous i olives<\/span><\/em> i una platada de mel i mat\u00f3.<\/span><\/em> \u00a0 Qu\u00e8 li durem an el pres que no torna<\/span> qu\u00e8 li durem per honrar-lo com cal?<\/span> B\u00e9 s’ho pregunta ma llar que s’ajunta<\/span> per oferir-me el present de Nadal.<\/span> \u00a0 Parla l’esposa, suau com la rosa,<\/span> els fillets parlen, teixint alegrors,<\/span> parla mon pare, tots junts parlen ara.<\/span> Quina florida garlanda d’amors!<\/span> \u00a0 Ara ha arribat ma cistella daurada<\/span> tota curulla de fruita i torr\u00f3,<\/span> coca ensucrada i ametlla torrada<\/span> i el bon vi ranci de gaia rosor.<\/span> \u00a0 I \u00e9s ja ma taula talment un retaule,<\/span> formes barroques, colors vius i or.<\/span> Riu temptadora, de gr\u00e0cia senyora,<\/span> fent-me l’ofrena de tan ric tresor.<\/span> \u00a0 Prou fa mengera, m\u00e9s ai! la quimera<\/span> pels benamats que no s\u00f3n a l’entorn<\/span> el cor enutja i la boca rebutja<\/span> l’exquisitesa de l’arbre i el forn.<\/span> \u00a0 Senyor, eixa festa abans tan xalesta<\/span> tota mesella de dol ara escau.<\/span> Dau-li el somriure i la joia de viure,<\/span> que la propera sia feta ja en pau.<\/span> \u00a0 Lloren\u00e7 M.(Maria) Duran i Coli,\u00a0<\/span><\/span><\/strong>desembre de 1936<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"