Avui, 24 de gener de 2010, ens ha deixat n’Antònia Bennàssar, filla del caporal Miquel Bennàssar, assassinat al fortí d’Illetes al 1937 perquè es va oposar a l’alçament militar. Va ser, n’Antònia, una de les persones que ens sol·licitaren la recerca del seu pare. No sabia quasi res d’ell, ni tan sols sabia que tenia un arbre amb el nom del seu pare en el Bosc de la Memòria de Bendinat.
Quan li vaig dir, es va posar molt contenta. Me contava tota emocionada que, quan va trobar l’arbre del seu pare, va sentir per primera vegada la seva presència i que es va emocionar molt. Era una de les persones que sempre que fèiem algun acte en el Bosc venia, també a les concentracions davant els jutjats per exigir les exhumacions. A la darrera va portar l’única foto que tenia del seu pare, tota orgullosa en va dir: era ben guapo, no ho trobes?, i la veritat és que ho era, ben guapo, vestit de mariner. Quan férem la campanya de recollida de mostres d’ADN dels familiars dels desapareguts, record que va venir a la Universitat i molt satisfeta em va entregar les mostres, per si el dia de demà trobàvem les restes del seu pare. Una història trista però que vull contar en homenatge a Antònia Bennàssar, la filla d’un mariner republicà fidel al seu jurament i principis que avui, a la seva ciutat, Palma, no té cap monument a la seva memòria. Un home que no va morir en combat com ho feren els mariners del “Baleares”, que no es va poder, com a mínim, defensar, un home que va ser assassinat.
Vaig trobar inscrita la seva mort en el llibre del cementiri de Palma, està enterrat a “Hoyos”, en els forats on enterraven les víctimes de la repressió franquista, sense placa, sense nom. L’ajuntament de Palma no vol fer cap monument allà, això sí, espera des de fa mesos un informe per poder preservar i contextualitzar el de Sa Feixina en memòria de tots els mariners de la guerra.
Algú pensa que aquest home voldria ser honorat alhora i devora els que defensaren el franquisme, la dictadura i el feixisme?.
Avui, la seva filla, n’Antònia Bennàssar ha tancat definitivament les seves ferides:
SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ DE PERSONES DESAPAREGUDES
Registrat : Mª Antònia Oliver per L’ARMHM
Data: Gener, 2007
DADES DE LA PERSONA DESAPAREGUDA
Pàg. nº 57
Nom: Miquel Cognoms: Bennàssar Palmer
Data de naixement: 1903 Localitat: Sóller o Palma
Estat civil: Casat Ofici: Caporal fogoner de l’Armada
Militància política (partit polític, sindicat): No ho sé, però he sentit a dir que no era un home polític
Circumstàncies de la “desaparició”: Segons m’ha contat la meva tia (germana del meu pare) el detingueren i el mataren durant la guerra, jo vaig néixer el dia 10 de desembre de 1936, tinc la signatura del meu pare al meu certificat de naixement, ignoro la data de la seva mort i on fou enterrat.
Descripció de la persona desapareguda (totes les dades són importants):
Estatura aprox.: Es veu que era un home molt alt i fort
Color cabell: negre
Color ulls:
Edat: 33 anys
Duia barba o bigoti?
Tenia qualque senya especial (cicatriu, tatuatge, berrugues)?
Coneixeu on va estar detingut i en quines dates?: No sé si va estar detingut, ara he sabut per tu que li feren consell de guerra el dia dotze de gener del 37 i el mataren el dia següent per inducció a la rebel·lió.
La meva mare era de Canàries i quan mataren mon pare jo tan sols tenia uns dies, la mare va decidir anar cap al seu poble i es va tornar a casar amb un home que va resultar ser una mala persona, ens apallissava i maltractava. En aquell temps no et podies separar i ma mare va decidir enviar-me a viure amb una germana del meu pare a Palma, em va enviar cap a Barcelona amb 8 anys tota sola i allà en va recollir la meva tia que em va portar a viure a Palma. Jo tenia el cos completament ple de blaus dels cops d’aquest home, no he tornat a veure ma mare ni he sabut res més d’ella. La família del meu pare no tenia relacions amb la mare i jo vaig acabar dient mama a la meva tia. Del pare tampoc en parlaven, a mi em varen negar el passat fins que la tia abans de morir em va contar que el meu pare fou pres i jutjat, l’acusaren de passar informació als vaixells republicans i dos dels presos, no sé si per ells salvar la vida o per rancúnies, el van acusar i va ser afusellat. Aquest dos homes salvaren la vida però varen estar tancats molt d’anys, un d’ells va morir a la presó i quan ja estava malalt, en el llit de mort cridava de remordiments, els presos el sentien demanar perdó a en Miquel Bennàssar.
Teniu cap document sobre el desaparegut ( cartes, fotos, certificat defunció, certificat desaparició ). Tan sols una fotografia vestit de mariner, era un home molt guapo.
DADES DE LA PERSONA QUE FA LA PETICIÓ
Nom: Antònia. Cognoms: Bennàssar Méndez.
Biografia
BENNÀSSAR I PALMER, Miquel
Ciutat de Mallorca – Forti d’Illetes, Calvià
“Era caporal fogoner de l’Armada i de qualque manera degué oposar-se a l’alçament militar. Dia dotze de gener del trenta-set, va comparèixer davant un Consell de Guerra acusat d’inducció a la rebel·lió. L’endemà era executat.”
Diccionari Vermell. Llorenç Capellà, 1989. Editorial Moll
Assassinats al Fortí d’Illetes www.memoriadelesilles.org
Des de començaments del mes juliol del 1936, començaren a empresonar els militars que es mantingueren fidels al Govern Republicà, sorgit de les eleccions democràtiques, foren sentenciats per uns tribunals de militars rebels, dins la farsa d’uns judicis sumaríssims, tots foren assassinats al Fortí de Ses Illetes davant d’un escamot d’ afusellament comandat per un oficial rebel.
Dades obtingudes d’acord amb el llibre de registre de defuncions de la vila de Calvià:
Dades personals.
Segons el registre civil, de 33 anys d’edat. Caporal fogoner de l’Armada.
Causa de la mort,??
Data de la mort. 13.01.1937
Lloc del afusellament Fortí de Ses Illetes.
Dades del registre civil de Calvià, número ordre 118.
Dades registre llibre del cementiri municipal de Palma número 1937 i numero registre 325: Procedència Fortí d’Illetes, Ingrés 13-01-1937
Lloc inhumació “Hoyos”.
El mes d’abril, Antònia, portaré un ramet de flors al teu pare, com feies sempre tu.
Gràcies pel teu testimoni.
Maria Antònia Oliver, Presidenta de Memòria de Mallorca